El mòdul tracta sobre els diferents aspectes administratius, organitzatius, econòmics, educatius i de gestió i lideratge de persones implicats en la direcció d’un centre educatiu. L’expert en la direcció d'institucions educatives ha de promoure la participació activa de tots els membres de la comunitat educativa així com el treball en xarxa.

El primer mòdul té 3 seminaris i una primera part d’estades formatives a un centre.

1. Conèixer diferents processos de funcionament administratiu, econòmic, curricular implicats en la gestió i direcció d'un centre.

2. Comprendre el model de lideratge de persones implicat en la direcció d'un centre.

3. Promoure la participació activa de tots els membres de la comunitat educativa així com el treball en xarxa.

4. Analitzar un projecte de direcció del centre on s'estigui desenvolupant l’estada formativa.

A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre. El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.

Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte. Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.

Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat. Cada seminari té un material d’estudi.

El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.

El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.

En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.

El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:

a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.

b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.

c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.

L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.

Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.

Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora. En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball.

En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.

Concretament, aquest mòdul té 5 activitats derivades dels diferents seminaris i una sisena activitat integradora que correspon a la defensa del repte 1.

Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència. Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.

Per qualificar els resultats d’aprenentatge, s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (per dècimes) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.

Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.

- Azorin, C., Harris, A. i Jones, M. (2020). Taking a distributed perspective on leading professional learning networks. School Leadership & Management, 40(2-3), 111-127.

- Borrell, E. i Chavarria, X. (2021). La brúixola de la qualitat. Barcelona: Horsori.

- Chavarria, X. i Borell, E. (2019). La màgia dels indicadors en educació. Barcelona: Horsori.

- Clayton, R. (2016). Building Innovation Ecosystems in Education to Reinvent School A study of innovation and system change in the USA. Winston Churchill Memorial Trust.

- Collet-Sabé, J. (2020). Qué es el territorio para la escuela:¿decorado, recurso o agente? Modelos e implicaciones de diversas políticas de relación entre escuela y territorio en Cataluña (España). Espacios en Blanco. Revista de Educación, 2(30), 351-364.

- Díaz-Gibson, J., Civís, M., Longás, J. i Riera, J. (2017). Projectes d’innovació educativa comunitària: ingredients d’èxit i reptes. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

- Díaz-Gibson, J., Dayli, A., Milley-Balsey, G. i Civís, M. (2020). The SchoolWeavers tool: supporting school leaders to weave learning ecosystems. School Leadership & Management, 1- 18.

- Gairín, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. Madrid. Ed La Muralla.

- Gairín, J. (2004). La dirección escolar como promotora de los planteamientos institucionales. Enseñanza, 22, 159-191.

- Gairín, J. i Castro, D. (2021). El contexto organizativo como espacio de intervención. Madrid: Síntesis.

- Gordó, G. (2010). Centros educativos: ¿Islas o Nodos? Los centros como organizaciones-red. Barcelona: Graó.

- Iglesias, E., López, S., Muñoz, J. L., i Tarrés, A. (2019). Alianzas entre centros escolares y organizaciones de apoyo socioeducativo en torno al soporte escolar. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 34, 163-177

- Longás, J. i Civís, M. (2019). Xarxes de corresponsabilitat socioeducativa. Dins Riera, J.(Ed.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2018. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

- Antúnez, S. i Gairín, J. (1996). La Organización Escolar. Práctica y fundamentos. Barcelona. Ed. Graó.

- Catón, I.(2004). La organizació escolar normativa i aplicada. Madrid. Ed. Biblioteca Nueva.

- Celorrio, X. (2016). Innovación y reestructuración educativa en España: Las escuelas del nuevo siglo. Informe España 2016 (pp. 43-84). Universidad Pontificia Comillas.

- Gairín, J. (2010). Gestionar la complejidad de los centros educativos. En El liderazgo y equipos directivos en educación secundaria. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia: Instituto Superior de Formación del Profesorado.

- Gairín, J. i Mercades, C. (Eds.) (2018). Liderazgo y gestión del talento en las organizaciones. Madrid: Wolters Kluwer.

- Gairín, J. i Muñoz, J.L. (2008). El agente de cambio en el desarrollo de las organizaciones. Enseñanza, 26, págs 187-206.

- Garcia, F. (1997). Organización Escolar y gestión de centros educativos. Málaga. Ed. Aljibe.

- Kotter, J. (2010). Nuestro Iceberg se derrite. Barcelona. Ed. Granica.

- Maureia, O., Monforte, C., i González, G. (2014). Más liderazgo distribuido y menos liderazgo directivo: Nuevas perspectivas para caracterizar procesos de influencia en los centros escolares. Perfiles educativos, 36(146), 134-153.

- Mellado, E. M., Rincón-Gallardo, S., Aravena, O.A., i Villagra, C.P. (2020). Acompañamiento a redes de líderes escolares para su transformación en comunidades profesionales de aprendizaje. Perfiles Educativos, 42(169).

- Moliné, B., Planes, Ll. i Bonals, J. (2019). L’escola compromesa amb el món. Barcelona: Graó.

-Tricot, A. (2018). Innovar en educación. Sí, pero ¿cómo? Mitos y realidades. Madrid: Narcea.

- Tyler, W. (1991). Organización escolar: una perspectiva sociológica. Madrid. Ed. Morata.