El mòdul tracta sobre els diferents aspectes socials: l’educació, la família i el desenvolupament psicològic de l’alumnat.

El docent de segona ensenyança, batxillerat i formació professional ha de saber guiar i orientar acadèmicament i laboralment els alumnes, de manera experta, ètica i rigorosa tenint en compte els ritmes d’aprenentatge.

1. Planificar la intervenció educativa des d’un plantejament global tenint en compte les característiques dels alumnes i els referents establerts en els programes educatius.

2. Identificar els elements concrets d'una proposta educativa (objectius, metodologia, avaluació) des d’un plantejament global tenint en compte les característiques dels alumnes i els referents establerts en els programes educatius.

3. Gestionar dinàmiques d’aula que afavoreixen la participació i l’autonomia dels alumnes, vetllant pel compliment de les normes de convivència, l’aprenentatge cooperatiu i la resolució positiva de conflictes.

4. Proposar dinàmiques d'aula que afavoreixen la participació i l’autonomia dels alumnes, vetllant pel compliment de les normes de convivència, l’aprenentatge cooperatiu i la resolució positiva de conflictes.

5. Adaptar els elements curriculars, les variables metodològiques i els recursos a l’abast, especialment els recursos tecnològics, a les característiques dels alumnes i a les seves necessitats individuals i particulars.

6. Relacionar diferents propostes educatives amb les característiques dels alumnes i a les seves necessitats individuals i particulars.

7. Guiar l’alumne en el seu procés formatiu i orientar l’alumnat i les famílies en la presa de decisions educatives.

8. Proposar situacions tutorials que guiïn a l’alumne en el seu procés formatiu.

A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre.

El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.

Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte.

Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.

Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat. Cada seminari té un material d’estudi.

El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.

El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.

En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.

El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:

a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.

b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.

c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.

L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.

Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.

Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora. En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball.

En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.

Aquest mòdul té diferents activitats derivades dels diferents seminaris virtuals i una última activitat integradora que correspon a la defensa del repte 1.

Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència. Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.

Per qualificar els resultats d’aprenentatge, s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (per dècimes) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.

Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.

• Ayllón, S. (2020). L’impacte persistent de la crisi en la pobresa Infantil. Observatori Social de “la Caixa”. https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/es/-/crisis- economica-en-la-pobreza- infantil?p_l_back_url=%2Fes%2Fsearch%3Fq%3DAyll%25C3%25B3n

• Barreto Trujillo, F.J. (2017). Clima escolar y rendimiento académico en estudiantes de preparatoria. Daena: International Journal of good conscience. UANL, San Nicolás, México. http://www.spentamexico.org/v12-n2/A2.12(2)31-44.pdf

• Barudy, G. & Dantagnan, M. (2010). Guia de Evaluacion de Competencias parentales Barudy. Gedisa.

• Besalú, X. (2018). La relación familia-escuela. El diario de la Educación. https://eldiariodelaeducacion.com/2018/11/21/la-relacion-familia-escuela/

• Blau Amorós, A. et al. (2020). Guia d’acompanyament emocional. Direcció General d’Inclusió Educativa. Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana. https://ceice.gva.es/documents/169149987/169674754/Guia_acompanyament_emoc inal.pdf/84a28fac-600f-4573-93ff-8836c85a3fda

• Calderón Amador, J. (2018). Obsolencia y convivencialidad: Envisioning the future of education Technology. Infographic. https://eraser.medium.com/envisioning-the-future-of-education-technology-infographic- a3438742b360

• Cantó, O i Sobas, A. (2020). Los efectos redistributivos de las políticas familiares. Observatorio Social de “la Caixa”.

• Departament d’Estudis i Estadística. (2019). Estadística sobre risc de pobresa i exclusió social. Andorra

• Arregui, A. y Martínez, P. (2012). El maltrato entre iguales en educación primaria y ESO. Instituto vasco de Evaluación e investigación educativa. Gobierno Vasco.

• García García, M. (2019). Absentisme i abandonament escolar: eines i estratègies per la seva prevenció i reducció. Oficina de Planificació educativa. Gerència de Serveis d’Educació. Àrea de Cultura, Educació i Esports. Diputació de Barcelona.

• Geddes, H. (2010). El apego en el aula. Relación entre las primeras experiencias infantiles, el bienestar emocional y el rendimiento escolar. Editorial Graó.

• Giné, C., Durán, D., Font, J. y Miquel, E. (Eds.) (2009). La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado. Horsori Editorial.

• Jacovins, J. i Tarabini, A. (2021). COVID-19 y escuela a distancia: viejas y nuevas desigualdades. Revista de Sociología de la Educación, 14. (1), 85-102. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7731149

• Nair, P. (2016). Diseño de espacios educativos. Rediseñar las escuelas para centrar el aprendizaje en el alumno. Editorial SM.

• Torrubia, R. y Doval, E. (coord.) (2009). Família i educació a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/496.pdf

Cada seminari serà impartit per professorat expert. En un mateix seminari pot haver-hi més d'un professor.