Aquest mòdul està orientat a desenvolupar la competència digital de l'estudiant.

Està adreçat concretament, a la formació de docents, dissenyadors i gestors del món educatiu i empresarial per la incorporació de les TIC als diferents entorns educatius.

El mòdul tracta sobre els diferents aspectes implicats en el disseny d’un projecte d’incorporació de les TIC al món educatiu i/o empresarial.

1. Introduir-se en el disseny tecnopedagògic en l'educació.

2. Adquirir coneixement de materials formatius multimèdia.

3. Dissenyar projectes tecnològics per la formació.

4. Elaborar materials formatius multimèdia.

5. Desenvolupar la competència digital docent.

A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre.

El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.

Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte.

Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.

Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat. Cada seminari té un material d’estudi.

El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.

El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.

En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.

El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:

a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.

b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.

c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.

L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.

Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.

Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora.

En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball.

En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.

Concretament, aquest mòdul té 4 activitats derivades dels diferents seminaris virtuals i una cinquena activitat integradora que correspon al repte 1.

Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència. Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.

Per qualificar els resultats d’aprenentatge, s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (per dècimes) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.

Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.

- ADELL, J. y CASTAÑEDA, L. (2010) “Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje”. En ROIG VILA, R. & FIORUCCI, M. (Eds.) Claves para la investigación en innovación y calidad educativas. La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad en las aulas. Stumenti di ricerca per l’innovaziones e la qualità in ámbito educativo. La Tecnologie del l’informazione e del la Comunicaziones e l’interculturalitàne lla scuola. Alcoy: Marfil - Roma TRE Universita degli studi En http://hdl.handle.net/10201/17247

- AREA, M. (2019). Guia para la producción y uso de materiales didácticos digitales. Universidad La Laguna. (Document online: https://riull.ull.es/xmlui/handle/915/16086) [Accessed 8-1-23]

- BATES, A. (2022). Teaching in a Digital Age: Guidelines for designing teaching and learning. Third Edition. (Document online: https://www.tonybates.ca/teaching-in-a-digital-age/) [Accessed 8-1-23]

- CASTAÑEDA, L. y ADELL, J. (2011): El desarrollo profesional de los docentes en entornospersonales de aprendizaje (PLE). En ROIG VILA, R. y LANEVE, C. (Eds.) La práctica educativa en la Sociedad de la Información: Innovación a través de la investigación / La pratica educativa nella Società del l’informazione:L’innovazione attraverso la ricerca. Alcoy: Marfil. 83-95.

- CASTAÑEDA y J. ADELL (2013) (Eds.), Entornos Personales de Aprendizaje: Claves para el ecosistema educativo en red. Alcoy: Marfil.

- CONOLE, G., (2014). The 7Cs of Learning Design: a new approach to rethinking design practice. University of Leicester (Document online: https://www.lancaster.ac.uk/fss/organisations/netlc/past/nlc2014/abstracts/pdf/conole.pdf) [Accessed 8-1-23]

- Diversos autors (2022). Els algorismes a examen: Per què la IA a l’Educació?, Fundació Bofill, (Document online: https://fundaciobofill.cat/publicacions/els-algorimes-a-examen) [Accessed 2-2-23]

- GISBERT, M., GONZÁLEZ, J. y ESTEVE, F. (2016). Competencia digital y competencia digital
docente.

- ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.

- CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.

- CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.

- CASTAÑEDA, L. (Coord.) (2010). Aprendizaje con redes sociales. Tejidos educativos para los nuevos entornos. Sevilla: MAD.

- CASTAÑEDA, L. y SÁNCHEZ, M. M. (2009). Entorno e-learning para la enseñanza superior: Entre lo institucional y lo personalizado. En Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 35, 175-191.

- DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.

- FERRARI, A. (2013). DIGCOMP. A framework for Developing and Understanding Digitasl
Competence in Europe. Sevilla.

- NIETO, E. (2003). Diseño y organización técnica de un contexto instruccional en el entorno de las NTIC, aplicado a la docencia de estructuras, Escuela Universitaria Politécnica de la Universidad de Sevilla, tesis doctoral inédita.

- PRENDES, M.P. & CASTAÑEDA, L. (2006). “El individuo colaborando en la red, contra la soledad de la modernidad”. En Actas del IX congreso EDUTEC 2006. Universitat de Rovira i Virgili.

- SÁNCHEZ, M.M. (2010). “Espacios Virtuales para la evaluación de aprendizajes basados en herramientas de Web Semántica”. Universidad de Murcia. Tesis doctoral inédita.