El mòdul tracta sobre els aspectes de gestió i lideratge implicats en la direcció d’un centre educatiu i la importància d’aquests en la implementació d’un projecte de direcció de centre educatiu.

Té 2 seminaris, i la continuació de les estades formatives obligatòries del mòdul anterior al mateix centre.

1. Analitzar la implementació d’un projecte de direcció al centre on s'estigui desenvolupant l’estada formativa.

2. Proposar una millora al centre i dissenyar-ne la proposta.

A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre. El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.

Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte.

Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.

Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat. Cada seminari té un material d’estudi.

El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.

El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.

En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.

El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:

a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.

b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.

c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.

L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.

Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.

Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora.

En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball.

En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.

Concretament, aquest mòdul té 2 activitats derivades dels diferents seminaris virtuals i una tercera activitat integradora que correspon a la defensa del repte 2.

Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència. Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.

Per qualificar els resultats d’aprenentatge associats a les diferents activitats s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (amb un decimal) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.

Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.

- Elmore, R. (2008), Leadership as the Practice of Improvement, A: Pont, B., D. Nusche and D. Hopkins (eds.), Improving School Leadership, Volume 2: Case Studies on System Leadership, OECD, Paris.

- Hargreaves, A., i Fink, D. (2004). The Seven Principles of Sustainable Leadership. Educational leadership, 61(7)

- Hargreaves, A. i Shirley, D. (2012). La cuarta vía: El prometedor futuro del cambio educativo. Madrid: Octaedro.

- Hernández-Carrera, R.M. i Bautista-Vallejo, J.M. (2019). El liderazgo en la educación: conceptos, modelos y estilos en el marco actual. A: Marín; Gómez; Ramos y Campos. Inclusión, Tecnología y Sociedad. Investigación e Innovación en Educación. Dikinson, pp. 2060-2069.

- Hernández-Díaz, A.N. i Bodden-Méndez, J.A. (2017). Liderazgo resonante en los directivos de las instituciones de educación primaria. REDHECS, 23, pp. 115-123.

- Imms, W. (2016). New generation learning environments. How Can We Find out If What Works Is Working?. A: Imms, W.; Cleveland, B. i Fisher, K. Evaluating Learning Environments. Snapshots of Emerging Issues, Methods and Knowledge. Rotterdam. Sense Publishers, pp. 21-34.

- Istance, D. and A. Mackay (2014), The Future of the Teaching Profession: A New Scenario Set. Occasional Paper 138, Centre for Strategic Education, Melbourne.

- Más, M. (2019). Qué és un centre educatiu amb mirada 360. Eixos principals. Fundació Bofill. Disponible a: https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/w/b/m/i/m/v/b/a/r/presentacio-mm- ce360-300119-def.pdf

- OCDE (2018) Manual per a entorns d’aprenentatge innovadors. OCDE I UOC. Disponible a: https://www.escolanova21.cat/wp/wp-content/uploads/2019/11/EN21-Manual-Entorns- Aprenentatge-Innovadors.pdf

- Robinson, V.M.J. (2022). Canviar l’escola o millorar-la. Barcelona: Eumo Editorial.

- Salavert, R. (2013): Lideratge per a l'aprenentatge, a DIVERSOS AUTORS, Lideratge per a l'aprenentatge. Estudis de cas a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. Polítiques/81. Barcelona, Disponible a: www.fbofill.cat/sites/default/files/581.pdf

- Haugland, C. (2003). Enfoque del Marco Lógico como herramienta para planificación y gestión de proyectos orientados por objetivos. Madrid: Instituto Universitario de Desarrollo y Cooperación.

- Martinell, A. (2001). Diseño y elaboración de proyectos de cooperación cultural. Madrid: Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI).

- Morrisey, M. (2000). Professional learning communities: An ongoing exploration. Austin, TX: Southwest Educational Development Laboratory.

- Oliver, M.F. (1999). Anàlisi de necessitats de formació del professorat d'Educació Primària de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears.

- Roselló, D. (2004). Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona: Ariel.

- Serentil, J. (s.d.). El centre una organització que aprèn. Barcelona. XTEC. Disponible a: http://blocs.xtec.cat/qualitat/files/2007/11/3-el_centre_ordenat.pdf

- Sheninger, E.C. i Murray, T.C. (2017). Learning Transformed: 8 Keys to Designing Tomorrow's Schools, Today. Alexandria: ASCD.

- Taylor, D. (2014). How do leaders get their organizations from vision to action? Thinking Business. Disponible a: www.thinkingbusinessblog.com/2014/11/20/how-do-leaders- get-their-organizations- from-vision-to-action

- Valls, R. (2000): Comunidades de Aprendizaje. Una práctica educativa de aprendizaje dialógico para la sociedad de la información. Universitat de Barcelona. Tesis doctoral.