En aquest mòdul es defineixen pautes d’intervenció educativa partint de la idea compartida i comú d’una escola oberta a tothom.

1. Definir pautes d'intervenció educativa partint de la idea compartida i comuna d'una escola oberta a tothom

2. Conèixer els recursos de què disposa l’actual sistema educatiu per facilitar l’accés al coneixement, el progrés i la participació de tot l’alumnat.

A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre.

El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.

Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte.

Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.

Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat. Cada seminari té un material d’estudi.

El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.

El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.

En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.

El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:

a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.

b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.

c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.

L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.

Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.

Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora.

En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball. En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.

Concretament, aquest mòdul té 5 activitats derivades dels diferents seminaris virtuals i una sisena activitat integradora que correspon a la defensa del repte 2.

Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència. Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.

Per qualificar els resultats d’aprenentatge, s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (per dècimes) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.

Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.

- ARNAIZ, P. (2003) Educación inclusiva: una escuela para todos. Madrid: Aljibe.

- AAIDD, abans AAMR (2019) Asociación Americana de discapacidades intelectuales y del desarrollo.

- BOOTH, T I AINSCOW, M. (2002) Index for inclusion. Developing learning and participation in schools. Centre for Studies on Inclusive Education (CSIE).

- BROWDER I SPOONER (2006); WEHMEYER i altres (2002). Múltiples maneres d’aprendre.

- CNREE, Consejo Nacional de Rehabilitación y Educación Especial.

- COLE, R. (2008). Educating Everybody’s Children: Diverse Teaching Strategies for Diverse Learners. Revised and Expanded 2nd Edition. Association for Supervision and Curriculum Development. Alexandria, VA.

- CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA (2014). “La personalització de l’aprenentatge”. XXIV Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya.

- DELORS, J. (1996) La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la comissió internacional sobre la educació del siglo XXI. Santillana. Unesco

- DISENY UNIVERSAL DE L’APRENENTATGE (2015) Disseny Universal de l’Aprenentatge

- GARDNER, H. (1983) Teoría de las Inteligencias múltiples.

- HABERMAN, M. (1991). The Pedagogy of Poverty Versus Good Teaching. Phi Delta Kappan 73, (4), 290-294.

- MARCHESI, A. i MARTIN, M.(1990). Del lenguaje del déficit a las necesidades educativas especiales. En A. Marchesi; C. Coll y J. Palacios (compiladores). Desarrollo psicológico y Educación, III. Necesidades educativas especiales y aprendizaje escolar. Madrid: Alianza

- MARTÍNEZ NAVARRO, E. (2000). La ética para el desarrollo de los pueblos. Madrid. Editorial Trotta, 223 pp.

- MOLINA, S. (1987). Integración en el aula del niño deficiente. El Programa de Desarrollo Individual. Barcelona: Graó.

- MORRISON, J. (2015) DSM-5. Guía para el diagnostico clínico. Manual Moderno.

- OLIVER, M. (1998). ¿Una sociología de la discapacidad o una sociología discapacitada? (Trad. cast. R. Filella) En L. Barton (Ed). Discapacidad y sociedad. (pp 34-58)Madrid:

- Morata [V.O. Disabil

- PUJOLÀS, P. (2004): Aprender juntos alumnos diferentes. Los equipos de aprendizaje cooperatiuvo en el aula. Barcelona: Eumo-Octaedro

- RUIZ, R. (1988). El proceso de valoración de n.e.e. y la elaboración de adaptaciones curriculares: un enfoque funcional, en C.N.R.E.E.: Las adaptaciones curriculares y la formación del profesorado. Madrid: MEC.

- SALVADOR MATA, F. (2001) Enciclopedia psicopedagógica de NEE. Vol. I-II. Málaga: Aljibe

- WANG, M.C.i BAKER, E.T. (1986). Mainstreaming programs: Desing features an effects The Journal of Special Education, 50, 503-521.

- WARNOCK, M. (1978). Special Education Needs. Report of the Comité of Enquiry into the Education of Handicapped Children and Young People. London: Her Majesty’s Stationery Office.

- WEHMEYER, M.L. (2009). Autodeterminación y la tercera generación de la práctica de inclusión [Self-determination and the third generation of inclusive practices].

- WOFENSBERGER, W. (1986). El debate sobre la Normalización. Siglo Cero, 105,12-28.

Aquest mòdul es compagina amb les estades formatives.

És a dir, el mòdul 2 i el mòdul 3 es cursen de manera paral·lela.