Aquest mòdul s’orienta al coneixement i la comprensió de les característiques principals de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

1. Conèixer i comprendre les característiques principals de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

2. Desenvolupar la capacitat d’anàlisi reflexiva sobre els fenòmens de la diversitat.

A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre.

El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.

Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte.

Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.

Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat.

Cada seminari té un material d’estudi.

El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.

El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.

En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.

El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:

a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.

b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.

c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.

L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.

Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.

Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora.

En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball.

En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.

Concretament, aquest mòdul té 6 activitats derivades dels diferents seminaris virtuals i una setena activitat integradora que correspon a la defensa del repte 1.

Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència.

Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.

Per qualificar els resultats d’aprenentatge, s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (per dècimes) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.

Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.

- CSIE. (2000). GUÍA PARA LA EVALUACIÓN Y MEJORA DE LA EDUCACIÓN INCLUSIVA. (Index for inclusion). Desarrollando el aprendizaje y la participación en los centros educativos.
ISBN 1 872001 82 3
- Jorba, J., & Sanmartí, N. (2008). La función pedagógica de la evaluación 1, 20–30.
- Jové, G., Coiduras, J., Marsellés, M. À., Ribes, R., Valls, M. J., & Cano, S. (2005). Analisi dels indicadors de qualitat de vida que faciliten processos inclusius en les persones amb discapacitat. Suports, 9(2), 104–120. Retrieved from http://hdl.handle.net/10459.1/44518
- Muntaner, J. J. (2009). Escuela y discapacidad intelectual. Sevilla: Eduforma.
- OCDE. (2012). Equity and Quality in Education. Supporting Disadvantaged Students and Schools. (OECD, Ed.). OECD.
- ONU. (2006). CONVENCIÓN SOBRE LOS DERECHOS DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD. New York. Retrieved from https://www.un.org/esa/socdev/enable/documents/tccconvs.pdf
- Parrilla, Á. (2002). Acerca del origen y sentido de la educación inclusiva. Revista de Educacion, 327, 11–29.
- Rambla, X., Ferrer, F., & Tarabini, A. (2008). La educación inclusiva frente a las desigualdades sociales : un estado de la cuestión y algunas reflexiones geográficas. Perspectivas, 38(1), 81–97. Retrieved from https://sid.usal.es/idocs/F8/ART14016/educacion_inclusiva_frente_desigualdades.pdf
- Slee, R. (2012). La escuela extrordinaria. Exclusión, escolarización y educación inclusiva. Madrid: Ediciones Morata, S.L.
- Solé Puig, C., Sordé Martí, T., Serradell Pumareda, O., Alcalde, R., Flecha Fernández De Sanmamed, A., Georgeta Pettroff, A., … Garzón, L. (2011). Cohesión social e inmigración: Aportaciones científicas y discursos políticos. Revista Internacional de Sociologia, 69(1), 9–32. https://doi.org/10.3989/ris.2009.09.14
- UNESCO. (2009). Directrices sobre políticas de inclusión en la educación. París. Retrieved from https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000177849_spa

- Cifuentes, A., Torrego, L., & Siles, G. (2012). Presencia del streaming , mixture e inclusion en los centros educativos españoles de primaria y secundaria. Revista Interuniversitaria de Formación Del Profesorado, 73, 89–104.
- Dubet, F. (2010). Decadència de la institució escolar i conflictes entre principis. In F. Jaume Bofill & Universitat Oberta de Catalunya (Eds.), Debats d’Educació, 16 (Vol. 16, p. 22). Barcelona: Jaume Bofill, Fundació. Retrieved from www.fbofill.cat
- Dumont, H., & Istance, D. (2010). La naturaleza del aprendizaje: Guía del practicante. ¿Cómo pueden las ciencias del aprendizaje aportar al diseño de los ambientes de aprendizaje del siglo XXI? In H. Dumont, D. Istance, & F. Benavides (Eds.), The Nature of Learning: Using Resarch to Inspire Practice. OCDE.
- Escarabajal Frutos, A., Arnaiz Sánchez, P., & Giménez Gualdo, A. (2017). Evaluación de las fortalezas y debilidades del proceso educativo en centros de infantil , primaria y secundaria desde una perspectiva inclusiva. Revista Complutense de Educación, 28(2), 427–443.
- Fabila Echauri, A. M., Minami, H., & Jesús Manuel, I. S. (2013). La Escala de Likert en la evaluación docente: acercamiento a sus características y principios metodológicos. Perspectivas Docente, 50, 31–40. Retrieved from http://ri.ujat.mx/handle/20.500.12107/2706
- García, J., & Trigo, E. (2000). INVESTIGACIÓN COLABORATIVA Y FORMACIÓN DE UNIVERSITARIOS. Revista de Educación, (323), 289– 318.

Aquest mòdul es compagina amb les estades formatives.

És a dir, el mòdul 1 i el mòdul 3 es cursen de manera paral·lela.