En aquest mòdul s’adquireixen coneixements teòrics i pràctics, necessaris per poder exercir com a mediadors i desenvolupar amb èxit un procés de mediació en l’àmbit educatiu.
1. Desenvolupar les competències necessàries per esdevenir persones mediadores.
A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre. El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.
Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte.
Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.
Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat. Cada seminari té un material d’estudi.
El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.
El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.
En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.
El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:
a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.
b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.
c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.
L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.
Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.
Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora.
En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball.
En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.
Concretament, aquest mòdul té 3 activitats i una quarta activitat integradora que correspon a la defensa del repte 3.
Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència. Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.
Per qualificar els resultats d’aprenentatge, s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (per dècimes) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.
Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.
- Boyes-Watson, C. & Pranis, K. (2015). Circle Forward: Building a Restorative School Community. Living Justice Press. St. Paul.
- Cortés, M. A., & Torremorell, M. C. B. (2006). Hacia una pedagogía restaurativa: superación del modelo punitivo en el ámbito escolar. Bone, 5.
- Marshall B. Rosenberg, Comunicación No Violenta: Un lenguaje de Vida. Acanto, Barcelona: 2016
- T-kit 12: Youth Transforming Conflict. EU-CoE Partnership on Youth, 2012. https://pjp-eu.coe.int/en/web/youth-partnership/t-kit-12-youth-transforming- conflict.
- Umbreit, M., & Zehr, H. (1996). Restorative family group conferences: Differing models and guidelines for practice. Fed. Probation, 60, 24.
- Castellví, A. (2016). Educar sense cridar. Angle Editorial. Barcelona
- Farré, S. (2009). Gestión de Conflictos: taller de mediación. Un enfoque socioafectivo. Ariel: Barcelona.
- Moore, C. (2006). El proceso de mediación: métodos prácticos para la resolución de conflictos. Ed. Gránica.
- Munné Tomàs, M., & Mac-Cragh Prujà, P. (2006). Los 10 principios de la cultura de mediación. Barcelona: Graó, 2006.
- Vidal, A. i Llinàs, R. (2016). Guía para el mediador profesional. GEDISA.
- VVAA (2014). Gestión positiva de conflictos y mediación en contextos educativos. Editorial REUS.
En aquest mòdul dels 5 crèdits 3 crèdits són virtuals.
La llengua de treball és català i castellà.
Algun material didàctic pot estar en anglès.