Aquest mòdul tracta sobre la promoció de la cultura democràtica des de l’àmbit educatiu.
Les competències d’aquest mòdul formatiu capaciten professionals de diferents àmbits per dissenyar programes d’educació per a la cultura democràtica.
1. Sintetitzar una necessitat en relació a la interculturalitat al context social i/o educatiu
2. Elaborar una proposta centrada en desenvolupar la interculturalitat.
3. Analitzar accions de l’entorn social i del context educatiu que necessitin ser millorades e incardinar-les en una proposta que integri conceptes relacionats amb l’educació emocional i en valors.
4. Mobilitzar la competència intercultural en una institució educativa i/o social a fi de combatre els estereotips, promoure l’oportunitat de desenvolupament, l’acollida i la protecció dels diferents grups socials, per tal de garantir els processos d’inclusió, de confiança, transparència i innovació.
5. Desenvolupar una major actitud positiva formada en la interculturalitat en benefici de la igualtat, la interacció positiva i, el respecte a la diversitat.
6. Dissenyar una estratègia per aconseguir que necessitats i experiències de tots els grups culturals siguin transversals en el conjunt de les accions educatives perquè la població diversa es benefici en condicions d’igualtat sota els principis d’equitat, participació i respecte pels drets humans.
A l’inici del mòdul es planteja un repte que els estudiants han de resoldre. El repte planteja una situació interdisciplinària, real, rellevant i vinculada amb l'entorn professional.
Els seminaris doten de contingut al mòdul i són els que donen les pistes per poder resoldre el repte. Els seminaris agrupen continguts que l’estudiant ha d’adquirir, consolidar i saber mobilitzar per poder desenvolupar cada competència de manera satisfactòria.
Cada seminari s’acompanya d’una guia en la que s’indica els trets més destacats del seminari i s’acompanya d’un vídeo introductori per part del professorat. Cada seminari té un material d’estudi.
El treball guiat són sessions en les que el professor responsable guia a l’estudiant en la resolució del repte, ajudant-lo a integrar el continguts dels seminaris.
El treball personal és l’estudi que ha de dedicar cada estudiant per assolir les fites marcades.
En finalitzar el mòdul l’estudiant ha d’exposar la solució que proposa per a la resolució del repte.
El màster s’imparteix en format semipresencial, en el que es combinen sessions amb el professorat que es poden desenvolupar de tres maneres:
a) en directe, PRESENCIAL, al campus UdA de Sant Julià de Lòria, 3 dies a la setmana (dimarts, dimecres i dijous) de 18h a 21h.
b) en directe, EN LÍNIA, a través del campus virtual UdA, en algun dels 3 dies de la setmana (dimarts, dimecres, dijous) de 18h a 21h.
c) VIRTUAL, en el que es proporcionen diferents recursos i eines digitals centralitzades en el campus virtual UdA i es desenvolupen tasques pautades i temporalitzades.
L’avaluació continuada recau als RESULTATS D’APRENENTATGE i s’obté a partir dels a) seminaris, b) del treball guiat i de c) la resolució i presentació del repte.
Als seminaris, el professorat programa ACTIVITATS d’avaluació continuada a fi que cada estudiant sàpiga com està evolucionant el seu treball.
Aquestes activitats estan connectades en el treball guiat que prepara per a la resolució del REPTE, com activitat final integradora.
En particular, el professorat supervisa si l’enfocament de la resolució repte que segueix cada estudiant és apropiat de manera que, si no fos així, l’estudiant pugui reorientar el seu treball.
En el treball guiat s’obtenen evidències d'aprenentatge que permeten obtenir informació per avaluar els resultats d’aprenentatge de les competències associades sent les fites a assolir al final de cada mòdul i sobre els quals recau la qualificació.
Concretament, aquest mòdul té 6 activitats derivades dels diferents seminaris virtuals i una setena activitat integradora que correspon a la defensa del repte 2.
Cada activitat va connectada a un resultat d'aprenentatge lligat a una competència. Per assolir amb èxit el mòdul els diferents resultats d'aprenentatge han d'estar assolits.
Per qualificar els resultats d’aprenentatge, s’utilitza una escala numèrica de 0 a 10 (per dècimes) i la qualificació d’un mòdul s’obté a partir de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels resultats d’aprenentatge associats al mòdul.
Per superar el mòdul és necessari que la qualificació de tots els resultats d’aprenentatge associats sigui superior o igual a 3 i que el valor de sigui superior o igual a 5.
- Council of Europe (2018). Reference Framework of Competences for Democratic Culture. 3 vol. Council of Europe.
- Dewey, John (1897). My Pedagogic Creed. School Journal, vol. 54, January 1897, 77-80.
- Dewey, John (1916). Democracy and Education. (e-book: https://www.gutenberg.org/files/852/852-h/852-h.htm)
- Filella, G. (2014) Aprendre a conviure. Barcelona: Barcanova.
- Khölberg, L. (1984). The Psychology of moral development: moral stages and the life cycles. Sant Francisco: Harper and Row
- Monné, A. i Margarit, Estel. (2007). Joves i llengües d’Andorra. Govern d’Andorra. https://www.cultura.ad/images/stories/Llengua/Documents/JovesiLlengua.pdf
- Monné, A. (2011). Article sobre la història de l’evolució de l’educació a Andorra des de 1985 a 2011 http://docplayer.es/113811995-Alexandra-monne-bellmunt-universitat-d-andorra.html
- Monné, A. (2014). Tesi doctoral sobre Factors Psicosocials implicats en la construcció de la identitat nacional: El cas del Principat d’Andorra https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=116105
- Monné, A. (2017). Variabilitat en els patrons d’identificació nacional en funció de la llengua: el cas del Principat d’Andorra. Treballs de Sociolingüística Catalana, Núm. 27, p-321-334. DOI: 10.2436/20.2504.01.139 http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/140660/pdf_1310
- Reinhardt, Sibylle (2015). Teaching cívics: A Manual for Secondary Education Teachers. Barbara Budrich Publishers.
Taba, Hilda et al (1971). A Teacher’s Handbook.
- Silva Quiroz, J. E., & Lázaro-Cantabrana, J. L. (2020). La competencia digital de la ciudadanía, una necesidad creciente en una sociedad digitalizada. Edutec. Revista Electrónica De Tecnología Educativa, (73), 37-50. https://doi.org/10.21556/edutec.2020.73.1743
- Simon, J. (2015). El paper de la Viquipèdia a la universitat. Tribuna d’educació. Facultat Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, Universitat Ramon Llull. http://www.tribunaeducacio.cat/el-paper-de-la-viquipedia-a-la-universitat/
- Ayala-Asensio, C.E (2020). Competencias interculturales: Impacto del taller Comunicándonos en la sensibilidad intercultural de personal docente universitario. Revista Electrónica Educare Vol. 24(3)p. 1-17. EISSN: 1409-4258, doi: https://doi.org/10.15359/ree.24-3.18. https://www.revistas.una.ac.cr/index.php/EDUCARE/article/view/11423/20196
- Campo-Arias, A.; Herazo, E. y Oviedo, H. (2016). Valoración psicométrica de la Escala Breve para Racismo Moderno. Revista de salud pública N.º 18 (3): 437-446, DOI: http://dx.doi.org/10.15446/rsap.v18n3.41291
- Cea d’Ancona, Mª A. (2009). La compleja detección del racismo y la xenofobia a través de encuesta. Un paso adelante en su medición. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (Reis) N.º 125, 2009, pp. 13-45. http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_125_011231144723167.pdf
- Díez Gutiérrez, E. J. (2020). Cuestionario racismo. DOI: 10.13140/RG.2.2.29922.48325 https://www.researchgate.net/publication/339487158_Cuestionario_racismo
- Espín, J.V.; Marín, Mª A.; Rodríguez, M. y Cabrera, F. (1998). Elaboración de un cuestionario para medir la identidad étnica y la aculturación en la adolescencia. Revista de Educación, Nº. 315, pp. 227-249. https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:ca83735c-83cb-43b4-a256-40eea6949cf4/re3151300463-pdf.pdf
- Font, E. (2019). ¿Qué actitudes consideran los españoles que son racistas o no? YouGov: What the world thinks. https://es.yougov.com/news/2019/05/28/que-actitudes-consideran-los-espanoles-que-son-rac/
- Giménez Romero, C.; Lobera, J.; Mora, T. y Roche, D. (2015) Tercer Informe general. Encuesta sobre convivencia intercultural en el ámbito local. Convivencia social e intercultural en territorios de alta diversidad. Novoprint, S.A. Obra Social “la Caixa” https://fundacionlacaixa.org/Encuesta+2015
- Martínez-Lirola, M. (2017). La importancia de introducir la competencia intercultural en la educación superior: Propuesta de actividades prácticas. Revista Electrónica Educare, vol. 22, núm. 1, pp. 40-58, 2018.
En aquest mòdul els 10 crèdits són virtuals.
La llengua de treball és català i castellà.
Algun material didàctic pot estar en anglès.
