La comunicació és una de les eines imprescindibles en la relació interpersonal, ja sigui la comunicació entre els professionals integrants de l’equip com amb els usuaris del serveis de salut. En la professió infermera, comunicar-se de manera adequada és una dels pilars bàsics.

El treball en equip i/o grups també constitueix un eix fonamental de la professió, així doncs, l’assignatura també preveu tractar les relacions humanes.
L’assignatura de comunicació comença el primer semestre i tindrà continuïtat al llarg de tot el procés d’aprenentatge com a part d’altres assignatures del currículum de formació.

● Conèixer i analitzar els diversos tipus de comunicació, així com els elements bàsics del procés comunicatiu entre persones.
● Conèixer i aplicar les tècniques de recollida de dades, informació i formulació de preguntes.
● Identificar el funcionament d’un grup i d’un equip de salut.
● Conèixer conceptes bàsics sobre la intel·ligència emocional.
● Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.

L’assignatura s’organitza en:
• activitats dirigides a l’aula amb la participació dels estudiants.
• activitats tutoritzades, treball de casos amb la metodologia de simulacions.
• treball individual dedicat a l’elaboració de les activitats d’avaluació, lectura de recursos penjats al campus.

L’assignatura disposa d’una aula a l’entorn virtual d’aprenentatge com a eina de suport docent i de comunicació.

L'avaluació continuada consisteix en exàmens de continguts i treballs d'anàlisi i reflexió.
Cadascuna de les activitats d’avaluació continuada s’ha de superar amb una qualificació mínima de 5 per tal d’aprovar l’avaluació continuada. En cas contrari tindrà l’opció de l’avaluació final.

L’estudiant que no superi una o vàries de les activitats d’avaluació continuada, té l’opció de realitzar l’avaluació final de l’activitat suspesa.
Totes les activitats s’han de superar amb una qualificació mínima de 5 per poder optar a la mitjana del curs.

Borrell, F. (2004). Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas. Semfyc: Barcelona

Cibanal, L., Arce, MC. i Carballal, MC. (2003). Técnicas de comunicación y relación de ayuda en ciencias de la salud. Elsevier

Fernando, A. (2017). Promoció de la salut i suport psicològic al pacient. Editex

López, A. (2002). Como dirigir grupos con eficacia. CCS: Madrid

Valverde, C. (2007). Comunicación terapéutica en enfermería. Difusión Avances de Enfermería: Madrid

Buckman, R. (2001). Com donar les males notícies. 1ª edició. Eumo: Vic

Clèries, X. (2009). El pacient té la paraula. La comunicació amb els professionals de la salut. Viguera: Barcelona

Conangla, M. i Soler, J. (2011). Ecologia emocional per al nou mil·leni. Pòrtic

Conangla, M., Soler, J. i Soler, L. (2012). Emociones: Las razones que la razón ignora. Obelisco

Damasio, A. (2011). El error de Descartes. Destino

Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Kairós

Molins, J. (2010). Coaching y salud. Pacientes y médicos: una nueva actitud. Plataforma: Barcelona

Punset, E. i Bisquerra, R. (2018). Universo de las emociones. PalauGea. 4a ed.

Ramon, F. (2005). L’illa dels cinc fars. RBA La Magrana: Barcelona

Torralba, F. (2007). L’art de saber escoltar. Pagès: Lleida

El professorat es reserva el dret de fer una prova oral sobre qualsevol lliurament per validar la nota final, tant en avaluació continuada com en avaluació final.

Algunes sessions es vehiculitzaran en francès.