L’assignatura de Salut Pública dona les eines perquè el futur professional pugui millorar la salut de la població mitjançant actuacions en els àmbits principalment de la prevenció de les malalties i promoció de la salut.

La formació dels professionals de la salut en temes com ara la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia passa ineludiblement per un coneixement bàsic del medi ambient, de les relacions més característiques entre els individus i el medi, i les implicacions que aquestes relacions tenen en el benestar de les persones.

Per poder planificar i organitzar els recursos ens cal obtenir dades. Aquestes dades s’obtenen de l‘epidemiologia, la demografia i el medi ambient que ens envolta.

• Saber què és la salut pública i el seu àmbit d’actuació en el sí dels sistemes sanitaris: prevenció de malalties, la promoció i la protecció de la salut, la vigilància epidemiològica i la planificació sanitària.
• Identificar les actuacions d'infermeria i les seves funcions en la Salut Pública
• Relacionar els factors i els problemes de l’entorn amb el procés de salut-malaltia: els determinats de la salut
• Conèixer les eines bàsiques d’epidemiologia, demografia i informació sanitària
• Conèixer i valorar les repercussions dels danys mediambientals i les seves repercussions concretes en relació amb la salut de les persones.
• Coneixement bàsic de les mesures de prevenció i de protecció dels agents nocius del nostre entorn.

L’assignatura s’organitza en:
• activitats docents, dedicades a exposicions dels professors amb la participació dels estudiants.
• activitats tutoritzades, dedicades a seminaris de casos.
• treball individual dedicat a l’elaboració de les activitats d’avaluació, lectura de recursos penjats al campus.

L’assignatura disposa d’una aula a l’entorn virtual d’aprenentatge com a eina de suport docent i de comunicació.

Cadascuna de les activitats d’avaluació continuada s’ha de superar amb una qualificació mínima de 5 per poder optar a la mitjana del curs. En cas contrari tindrà l’opció de l’avaluació final.

L’estudiant que no superi una o vàries de les activitats d’avaluació continuada, té l’opció de realitzar l’avaluació final de l’activitat suspesa. Totes les activitats s’han de superar amb una qualificació mínima de 5 per poder optar a la mitjana del curs.

- Argimón, J. M. ; Jiménez J. (2006). Métodos de investigación clínica y epidemiológica. 3ª Ed . Elsevier. Madrid.
- Colimon, K.M. (1990). Fundamentos de epidemiología. Díaz de Santos, DL., Madrid.
- Echevarria, J.M. [et al.] (2004). Vigilància Epidemilògica. McGraw-Hill Interamericana. Madrid
- Livi, M. (1993). Introducción a la demografia. Grupo Planeta (GBS). ISBN 8434465736, 9788434465732. Madrid

- Pérez, V., Martínez, M. (2000). Estadística Biométrica. Una perspectiva instrumental. Editorial Síntesis. Madrid
- Rothman, K.J. ,Greenland, S. (1998). Modern epidemiology . 2ª Ed. Lippincott-Raven, Philadelphia.
- MacMahon, B.,Trichopoulos, D. (1996). Epidemiology: principles and methods. 2ª Ed. Little, Brown and Comp., Boston.
- Lilienfeld, A.; Lilienfeld, D.; Stolley, P. (1994). Foundations of epidemiology . 3ª Ed. University Press. Oxford.
- Lilienfield, A.; Lilienfeld, D. (1987). Fundamentos de epidemiología . Addison-Wesley Iberoamericana, Wilmington, Delaware. (Edición en español).
- Kleinbaum, D.G.; Kupper, L.; Morgenstern, H. (1982). Epidemiologic Research: Principles and Quantitative Methods. Van Nostrand Reinhold, New York.- Last, JM. (2001). A dictionary of epidemiology . 4ª Ed. Oxford University Press, New York.
- Last, J.M. (1989). Diccionario de Epidemiología. Salvat, Barcelona. (Edición en español).
- Vose, D. (2000). Risk Analysis: A quantitative guide. 2ª Ed. John Wiley and Sons, cop., Chichester

El professorat es reserva el dret de fer una prova oral sobre qualsevol lliurament per validar la nota final, tant en avaluació continuada com en avaluació final.