Aquesta assignatura és el punt d’entrada al paradigma de la programació orientada a objecte. És necessari haver adquirit les bases algorísmiques i de programació explicades en l’assignatura de Fonaments de programació, en què s’ha introduït el paradigma clàssic o procedimental.
Es recomana haver cursat Estructures de dades i Tècniques de programació per tal de tenir un cert nivell i maduresa en programació.
Concretament, l’orientació a objecte ha influït en diferents àmbits de les tecnologies, com ara, el desenvolupament de software. Això ha constituït un paradigma en programació, la programació orientada a objecte, i una disciplina, l’enginyeria del software, que incorpora una metodologia O.O. (vista en les assignatures d’Enginyeria del software I i II).
En l’assignatura es veuran els coneixements necessaris per entendre què és la programació orientada objecte i la programació concurrent.
• Aprendre els conceptes d’orientació a objectes i els avantatges que aporta.
• Introduir els diagrames UML
• Conèixer els fonaments teòrics de la programació concurrent.
• Entendre els conceptes d’exclusió mútua i sincronització entre processos.
• Resoldre problemes senzills en cadascun dels diferents models.
• Materialitzar en un llenguatge orientat a objecte (en aquest cas Java) els conceptes teòrics.
• Desenvolupar treballs pràctics en Java.
• Utilitzar les funcionalitats pròpies del llenguatge de programació per a la implementació de solucions.
• Ús d’un entorn integrat de desenvolupament.
• Utilitzar una eina de modelat basada en UML per fer els diagrames.
Per tal d’assolir les competències i els objectius de l’assignatura s’anirà combinant els continguts teòrics amb la resolució de problemes i casos pràctics.
Els continguts teòrics de l’assignatura ens serviran de base per a plantejar els problemes i altres treballs pràctics que es proposaran a l’estudiant.
En les hores lectives es revisaran els continguts teòrics i es solucionaran problemes que en facilitaran la comprensió. En aquestes sessions, s’impulsarà la participació de l’estudiant, que haurà d’aportar el seu plantejament i discutir la solució als problemes o treballs pràctics. També hi haurà sessions al laboratori on es farà ús del llenguatge Java per realitzar diferents activitats i orientar les pràctiques obligatòries de l’assignatura.
Es recomana estudiar un mòdul, desenvolupar treballs pràctics i implementar-los amb el llenguatge (Java). És important practicar de forma continuada al llarg del semestre per poder obtenir les capacitats requerides en l’assignatura.
Hi haurà treballs (TR) i pràctiques (PR) que s’han de lliurar al professor a través del campus de l’UdA (campus.uda.ad). A més, s’han de realitzar una defensa presencial de totes les pràctiques.
L’aula virtual (o campus) esdevé l’eina bàsica de comunicació entre els estudiants i el professor fora de les hores lectives.
L'avaluació continuada contempla 3 exàmens presencials (ExAC), 3 pràctiques (PR) i 3 treballs opcionals (TR).
Per aprovar l’avaluació continuada cal obtenir una qualificació global d'avaluació continuada (QAC) >= 5.
La qualificació d’avaluació continuada està formada per:
• Una qualificació d’ exàmens, la mitjana d’aquests exàmens (QExAC) ha de ser >=4.
• Una qualificació de pràctiques, la mitjana d’aquestes pràctiques (QPR) ha de ser >=4.
• Una qualificació de treballs, la mitjana d’aquests treballs (QTR) permet millorar la qualificació global d’avaluació continuada (QAC).
La qualificació global d'avaluació continuada (QAC) serà:
• Màxim entre QExAC * 0,6 + QPR * 0,2+ QTR * 0,2; i QExAC * 0,8 + QPR * 0,2; Si QExAC >=4 i QPR >=4
On QExAC és la mitjana dels ExAC, QPR és la mitjana de les PR i QTR és la mitjana dels TR.
Si no s’aprova l'assignatura per avaluació continuada o s’opta per realitzar únicament l’avaluació final, hi ha la possibilitat de fer l’examen presencial final (ExF) sempre i quan s’hagin defensat prèviament les pràctiques.
L'avaluació final contempla 1 examen presencial final (ExF), 3 pràctiques (PR) i 3 treballs opcionals (TR).
Per aprovar l'assignatura cal obtenir una qualificació global de l'avaluació final (QAF) >= 5.
La qualificació d’’avaluació final està formada per:
• Una qualificació de l’ examen final (QExF) que ha de ser >=4.
• Una qualificació de pràctiques, la mitjana d’aquestes pràctiques (QPR) ha de ser >=4.
• Una qualificació de treballs, la mitjana d’aquests treballs (QTR) permet millorar la qualificació global d’avaluació continuada (QAC).
La qualificació global de l'avaluació final (QAF) serà:
• NP; Si no es presenta a l’examen presencial final
• QExF; Si QExF<4
• Màxim entre QExF * 0,6 + QPR * 0,2 + QTR * 0,2; i QExF * 0,8 + QPR * 0,2; Si QExF >=4 i QPR >=4
On QExF és la qualificació de l’ExF, QPR és la mitjana de les PR i QTR és la mitjana dels TR.
Material del professor
Apunts format diapositiva dels continguts de l’assignatura (Mòdul 1, 3).
Apunts de l’assignatura (Mòdul 2).
Recull d’exercicis per solucionar.
Llibre de referència 1:
Programació orientada a objectes.
JOAN ARNEDO MORENO
DANIEL RIERA I TERRÉN
JORDI BRÍNQUEZ JIMÉNEZ
ELENA GARCÍA BARRIOCANAL
MIQUEL ÀNGEL PIERA I EROLES
JUAN JOSÉ RAMOS GONZÁLEZ
Editorial UOC, 2007 ISBN 978-84-9788-582-9
Llibre de referència 2:
Programación concurrente.
JOSÉ TOMÁS PALMA MÉNDEZ,
M. C. GARRIDO CARRERA,
F. SANCHEZ FIGUEROA,
A. QUESADA ARENCIBIA
Editorial Thomson- Paraninfo, 2008 ISBN 84-9732-184-7
[Laza & Baltasar, 2008]
R. Laza, J.Baltasar
Metodología y tecnología de la programación
Prentice-Hall, 2008
[Meyer, 1999]
Bertrand Meyer
Construcción de software orientado a objetos
Prentice-Hall, 1999
[Stevens & Pooley, 2007]
P. Stevens, R. Pooley
Utilización de UML
Addison Wesley, 2007
[Lea, 2001]
Doug Lea
Programación Concurrente en Java. Principios y patrones de diseño
Addison Wesley, 2001
1. Programació orientada a objecte
1.1. Introducció
1.1.1. L’evolució. Del paradigma de la programació clàssica al paradigma O.O.
1.1.2. Influència de l’O.O.
1.1.3. Llenguatges de programació orientada a objecte
1.2. Conceptes bàsics d’O.O.
1.2.1. Classes i objectes. La classificació
1.2.2. Atributs i mètodes d’una classe
1.2.3. Abstracció. Encapsulament i ocultació de la informació
1.2.4. Responsabilitats de classe i d’objecte
1.2.5. Relació de dependència entre classes
1.2.6. Visió genèrica d’un sistema O.O.
1.3. Herència i polimorfisme
1.3.1. Conceptes d’herència. La jerarquia
1.3.2. Sobrecàrrega i polimorfisme
1.3.3. Enllaç estàtic i enllaç dinàmic
1.3.4. Tipus d’herència
1.3.5. Tipus de classes
1.3.6. Interfícies
1.3.7. Delegació
1.3.8. Compatibilitat d’objectes
1.3.9. Conversions de tipus/classe
1.4. Modelització de classes en UML
1.4.1. L’estàndard U.M.L.
1.4.2. Representació d’una classe
1.4.3. Relacions entre classes. Associacions
1.4.4. La relació de generalització/especialització
1.4.5. La relació d’agregació/composició
1.4.6. El model conceptual de classes
1.5. Un procés simplificat
1.5.1. Etapes
1.5.2. Principis de disseny
1.5.3. Un exemple
2. Programació concurrent
2.1. Concepte generals sobre programació concurrent
2.1.1. Què s'entén per programació concurrent?. Models
2.1.2. Abstraccions realitzades en programació concurrent
2.1.2. Justificació
2.1.4. Problemes associats a la concurrència: deadlock, indeterminisme i equitativitat
2.1.5. Representació del paral·lelisme
2.1.6. Llenguatges de programació concurrent
2.2. Solucions per l'exclusió mútua
2.3. Mecanismes de comunicació i sincronització de processos
2.3.1. Semàfors
2.3.2. Regions crítiques
2.3.3. Monitors
2.3.4. Bústies
2.3.5. Problemes clàssics de sincronització de processos: problemes de competència i cooperació
3. El llenguatge Java
3.1. Introducció: tipus bàsics i estructures de control
3.2. Aspectes d’O.O : objectes, classes, herència, polimorfisme, conversions de tipus ...
3.3. Col·leccions d’objectes (Vector, List ...)
3.4. Interfície gràfica d’usuari i gestió d’esdeveniments
3.5. Programació concurrent en Java. Control de threads
