L'assignatura Constitució i altres fonts del dret d’Andorra consta de quatre mòduls: Fonts del dret, Dret constitucional andorrà, Protecció internacional dels drets i llibertats fonamentals i Català jurídic.

Fonts del dret:

Conèixer la història dels orígens del dret del Principat d’Andorra, el context jurídic aplicable a Andorra al llarg dels anys i el sistema de normes en vigor.

Dret constitucional andorrà:

El curs se centra en les especificitats del procés constituent andorrà, les noves institucions nascudes de la constitució, així com els diferents procediments de garanties introduïts, remarcant en quant als Drets fonamentals i llibertats públiques, aquells extrems respecte dels quals el Tribunal Constitucional ha tingut ocasió de pronunciar-se.

Protecció internacional dels drets i llibertats fonamentals:

Es tracta de donar una visió global del sistema europeu de protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, el Conveni Europeu i els seus Protocols, accés i funcionament del Tribunal Europeu de Drets Humans, procediment i jurisprudència, des dels seus inicis, la seva evolució i fins als nostres dies.

Català jurídic:
Proporcionar a l’estudiant un coneixement global –per bé que molt introductori- del model de llenguatge jurídic català; iniciar-lo en l’estudi i la pràctica de la redacció jurídica; plantejar-li els principals problemes d’ordre gramatical, discursiu o convencional que presenta la praxis actual en l’ús del llenguatge jurídic català i les solucions més adequades en cada cas; introduir els principals conceptes que cal tenir en compte en el disseny i la redacció de documentació juridicoadministrativa en català.

La metodologia de treball general de l’assignatura es basa en l’estudi individualitzat del material que li és propi.

L’aprenentatge dels continguts per part dels estudiants s’ha de dur a terme a partir de l’estudi dels materials didàctics que s’han de llegir íntegrament. En tot cas, aquest estudi s’ha d’acompanyar necessàriament de la lectura de les lleis directament relacionades amb la matèria objecte d’estudi i que seran determinades pel professor. Aquestes normes podran ser consultades pels estudiants a través de la Biblioteca de la Universitat i de les bases de dades que faciliti el professor. Sense aquest estudi combinat no serà possible una perfecta assimilació dels continguts de l’assignatura.

Així mateix, la realització de les proves d’avaluació continuada, que s’aniran proposant, constitueix un mecanisme fonamental per tal d’assimilar el contingut de la matèria, permetent a l’estudiant d’aplicar els conceptes teòrics adquirits a supòsits de fets extrets de la realitat, portant a la pràctica la seva capacitat argumentativa i interpretativa, alhora que observant la necessària formalitat del Dret.

En qualsevol cas, s’ha de partir de l’estudi en profunditat dels materials didàctics, per la qual cosa es compta amb l’ajuda del professor que resoldrà qualsevol dificultat que pugui sorgir. Però també pot resultar interessant plantejar els dubtes directament al Fòrum. Els dubtes mai no són exclusius d’un estudiant: tothom pot treure profit de les preguntes dels altres. Fins i tot, hi haurà qui podrà respondre als companys, avançant-se a les respostes del professor.

Hi ha 4 activitats d’avaluació continuada al llarg del semestre. La nota final de l’avaluació continuada serà la mitjana aritmètica de la nota obtinguda a les 4 activitats d’avaluació continuada. Aquestes activitats d’avaluació continuada no són obligatòries, però són molt recomanables.

La qualificació final de l’assignatura és el resultat d’un procés d’avaluació en el qual hi intervenen tant l’avaluació continuada que es realitza al llarg del semestre, com l’examen final presencial.
Per aprovar l’assignatura, cal obtenir una qualificació final igual o superior a 5.
La qualificació final s’obtindrà del millor resultat obtingut de les opcions següents:
a) (60% x qualificació examen final presencial) + (40% x qualificació mitjana de l’avaluació continuada)
Per aplicar aquesta fórmula cal superar l’examen final amb una nota igual o superior al 4
b) Qualificació de l’examen presencial.

És obligatori realitzar aquest examen final per poder superar l’assignatura. L’examen final es realitzarà presencialment a la Universitat d’Andorra, tindrà dues hores de durada, i es podrà escollir entre dues dates d’examen. L’examen final avaluarà tot el contingut de l’assignatura.

a) Fonts del dret: es realitzarà un examen global. L'estructura d’aquesta prova és de dues preguntes obertes, que poden consistir en relacionar diferents continguts de la matèries i/o la resolució d’un cas pràctic (coeficient: 25%).

Criteris de valoració de l’examen final: s’espera de la part de l’estudiant capacitat d’anàlisi crític, elaboració i redacció, síntesi dels coneixements.

b) Dret constitucional andorrà: consistirà en desenvolupar un màxim de 10 preguntes relacionades amb el temari.
Criteris de valoració de l’examen final: assimilació per part de l’alumne de la matèria i capacitat de relació dels conceptes objecte d’estudi (coeficient: 50%).

d) Català jurídic: l’examen serà pràctic i constarà de dues parts (coeficient: 25%):
1. Els alumnes hauran de respondre un seguit de preguntes breus, en format test. Cada pregunta encertada valdrà 1 punt; les preguntes no respostes o les respostes equivocades no sumen ni resten.
2. Es proporcionarà als alumnes un fragment de text jurídic que hauran de completar, corregir, emplenar o ordenar.
S’espera que els alumnes siguin capaços d’aplicar els conceptes treballats durant el curs d’una manera coherent i que siguin capaços d’elaborar un document jurídic.

Fonts del dret

BRUTAILS, J. La coutume d'Andorre. Paris, 1904

FITER i VILAJOANA, Ricard Introducció al dret administratiu andorrà Andorra: Casal i Vall, 1974.

PIGOT, André. Les fonts del dret andorrà. Andorra: Sant Julià de Lòria: Universitat d’Andorra: Fundació Crèdit Andorrà, 2005

Dret constitucional andorrà

BARTUMEU MARTÍNEZ, Isidre. Legislació i jurisprudència del Principat d'Andorra. Andorra: Premsa Andorrana, 2003. Col. Set Claus.

MARQUES, Nemesi. Les institucions públiques del Principat. Andorra: Sant Julià de Lòria: Universitat d’Andorra: Fundació Crèdit Andorrà, 2005

Protecció internacional dels drets i llibertats fonamentals

CASADEVALL, Josep. El Convenio Europeo de Derechos Humanos, el Tribunal de Estrasburgo y su jurisprudencia. Valencia. Tirant lo Blanch, 2012.

Català jurídic

DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1998.

DUARTE, C.; BROTO, P. Introducció al llenguatge jurídic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1992.

Manual de llenguatge judicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia i Interior, 2003.

SALOM, Josep. Català jurídic. Andorra: Sant Julià de Lòria: Universitat d’Andorra: Fundació Crèdit Andorrà, 2006

Fonts del dret

DEGAGE, Alain ; DURÓ ARAJOL, Antoni, L'Andorre, Paris, PUF, 1998.

Dret constitucional andorrà

Jurisprudència Constitucional. Andorra. Publicacions del tribunal Constitucional, 1995-2006. Volums 1 a 11.

MARQUÉS OSTE, Nemesi. Les institucions públiques del Principat. Col. Dret Andorrà.

El Procés Constituent de la Constitució del Principat d'Andorra. Volums I i II. Consell General del Principat d'Andorra. 2006

BARTOMEU, Isidre. Introducció al sistema constitucional del Principat d’Andorra. Ed. Set Claus. 2010.

www.tribunalconstitucional.ad

www.bopa.ad

www.justicia.ad

www.coe.int

Protecció internacional dels drets i llibertats fonamentals

34 autors (quatre llengües). El Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Una visión desde dentro. Valencia. Tirant lo Blanch, 2015.

BURGORGUE-LARSEN, Laurence. La Convention européenne des droits de l’homme. Systèmes cours. LGDJ - Lextenso éditions, 2015

Català jurídic

ALTÉS, N.; PEJÓ, X. Manual de redacció administrativa. Barcelona: Associació Catalana de Municipis i Comarques, Eumo Editorial, 2001.

GRETEL (Grup d’Estudis de Tècnica Legislativa) La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995

LAMUELA, X. Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya,1986

Les activitats i l'examen s'han de realitzar en llengua catalana.

Aquest curs d’actualització forma part del postgrau en dret andorrà. Els estudiants que el superin podran obtenir el reconeixement d’aquesta part dins del pla d’estudis del postgrau en dret andorrà durant els tres anys següents a la data de matrícula d’aquest curs.

En cas que la demanda sigui posterior als tres anys següents a la data de matrícula a aquest curs, cal sol·licitar una sol·licitud d’avaluació d’estudis.

Una Comissió acadèmica haurà de valorar, d’acord amb els canvis que hi hagi hagut en el programa, les necessitats d’actualització, que es traduiran en una matrícula parcial o total al programa en curs de postgrau.