L’assignatura d'urbanisme té una càrrega de 3 crèdits ECTS i presenta les bases sobre la que es forja el sistema urbanístic d'Andorra i el seu desplegament normatiu.
L'assignatura d’urbanisme d’Andorra té l’objectiu d’obtenir una visió global del dret de l’urbanisme a Andorra
La metodologia de treball general de l’assignatura es basa en l’estudi individualitzat del material que li és propi.
L’aprenentatge dels continguts per part dels estudiants s’ha de dur a terme a partir de l’estudi dels materials didàctics que s’han de llegir íntegrament.
En tot cas, aquest estudi s’ha d’acompanyar necessàriament de la lectura de les lleis directament relacionades amb la matèria objecte d’estudi i que seran determinades pel professor. Aquestes normes podran ser consultades pels estudiants a través de la Biblioteca de la Universitat i de les bases de dades que faciliti el professor.
Així mateix, la realització de les activitats d’avaluació continuada, que s’aniran proposant, constitueix un mecanisme fonamental per tal d’aprendre el contingut de la matèria, permetent a l’estudiant d’aplicar els conceptes teòrics adquirits a supòsits de fets extrets de la realitat, portant a la pràctica la seva capacitat d’argumentació i d’interpretació, alhora que observant la necessària formalitat del Dret.
En qualsevol cas, s’ha de partir de l’estudi en profunditat dels materials didàctics, per la qual cosa es compta amb l’ajuda del professor que resoldrà qualsevol dificultat que pugui sorgir. Però també pot resultar interessant plantejar els dubtes directament al Fòrum de dubtes. Els dubtes mai no són exclusius d’un estudiant: tothom pot treure profit de les preguntes dels altres. Fins i tot, hi haurà qui podrà respondre als companys, avançant-se a les respostes del professor.
Hi ha 2 activitats d’avaluació continuada al llarg del semestre. La nota final de l’avaluació continuada serà la mitjana aritmètica de la nota obtinguda a les 2 activitats d’avaluació continuada. Aquestes activitats d’avaluació continuada no són obligatòries, però són molt recomanables.
La participació en els fòrums no és obligatòria però sí molt recomanable.
És obligatori realitzar aquest examen final per poder superar l’assignatura. L’examen final es realitzarà presencialment a la Universitat d’Andorra, tindrà dues hores de durada, i es podrà escollir entre tres dates d’examen.
L’examen final avaluarà tot el contingut de l’assignatura.
La qualificació final s’obtindrà del millor resultat obtingut de les opcions següents:
a. (60% x qualificació examen final presencial) + (40% x qualificació mitjana de l’avaluació continuada)
Per aplicar aquesta fórmula cal superar l’examen final amb una nota igual o superior al 4.
b. Qualificació de l’examen final presencial.
L'examen d'urbanisme consistirà en la resolució de diverses preguntes formulades, la contestació de les quals requerirà relacionar els diferents conceptes estudiats dins del temari de l'assignatura. Pot incorporar un component teòric i pràctic.
Urbanisme:
Casadevall Pallé, Enric; Casajuana Garrigós J. (2014) Introducció al dret de l’urbanisme d’Andorra. Universitat d’Andorra i Fundació Crèdit Andorrà
"L'edificació en el dret andorrà" de Pere Figuereda i Cairol (2018)
1. Definicions
1.1. Urbanisme
1.2. Professionals implicats en l'urbanisme
1.3. Dret de l'urbanisme
1.4. Mètodes i eines de l'urbanisme
2. Urbanisme i dret de l'urbanisme anterior i posterior a la Constitució 1993. Antecedents fins a la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme
2.1. Primeries
2.2. Primeres regulacions
2.3. Inicis de normalització normativa
3. La LGOTU: esperit i exposició de motius
3.1. Introducció
3.2. Consideracions generals sobre l'exposició de motius i l'estructura normativa de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme
4. Disposicions generals de la LGOTU
4.1. Definicions axiomàtiques inicials
4.1.1. Objecte. Definició d'ordenació del territori. Abast de l'activitat d'ordenació
4.1.2. Facultats de l'activitat d'ordenació
4.2. Principis generals
4.2.1. Principi d'obligatorietat
4.2.2. Principi de la no-indemnització
4.2.3. Principi de publicitat, dret d'informació urbanística i de participació ciutadana
4.2.4. Principi derivat de l'article 31 de la Constitució
4.2.5. Principi de repartiment equitatiu de càrregues i beneficis
4.2.6. Principis competencials de les administracions implicades
4.2.7. Principi de la iniciativa de l'activitat urbanística
4.2.8. Principi inherent al contingut urbanístic de la propietat
4.2.9. Garantia urbanística
4.2.10. Principis i obligacions en l'alienació de terrenys
5. Règim del sòl
5.1. Edificabilitat, aprofitament i cessió obligatòria i gratuïta
5.1.1. Edificabilitat global de la planificació
5.1.2. Aprofitament urbanístic
5.1.3. Cessió obligatòria i gratuïta
5.2. Classificació del sòl
5.2.1. Introducció
5.2.2. Sòl urbà
5.2.3. Sòl urbanitzable
5.2.4. Sòl no urbanitzable
6. Instruments d'ordenació del Govern
6.1. Secció única: Descripció
6.1.1. Directrius d'ordenació
6.1.2. Reglament urbanístic. Reglament d'urbanització. Reglament de construcció
6.1.3. Projectes d'interès nacional i plans sectorials
7. Els instruments d'ordenació dels comuns
7.1. Introducció
7.1.1. Instruments d'ordenació dels comuns
7.1.2. Preeminència dels projectes d'interès nacional i dels plans sectorials sobre els POUP
7.2. El pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP). Objectius
7.2.1. Contingut del pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP)
7.2.2. Objectius del POUP
7.3. Classificació i qualificació del sòl
7.3.1. Distinció entre classificació i qualificació del sòl
7.3.2. Classificació del sòl
7.3.3. Sectors
7.3.4. Qualificació o creació de zones
7.3.4.1. Usos
7.3.4.2. Sistemes d'ordenació
8. Estudi de l'edificabilitat global parroquial. Distribució de l'edificabilitat. Aprofitament urbanístic unitari
8.1. Estudi d'edificabilitat global de la parròquia
8.2. Distribució de l'edificabilitat
8.3. Aprofitament urbanístic unitari de cada unitat d'actuació
