Aquesta assignatura inclou la matèria relativa al del dret de la persona i la família i el dret de successions.
Els objectius que es cerquen aconseguir amb l’assignatura Dret civil d’Andorra II abasten el coneixement del dret de la persona i la família i el dret de successions.
En segon terme, l’estudi d’aquest ampli conjunt de temes no s’efectua des d’una visió exclusivament dogmàtica o teòrica, sinó que atesa la rellevància de la jurisprudència en el dret andorrà, s’examinen aquelles decisions judicials més rellevants que es projecten sobre alguns dels temes objecte d’estudi.
La metodologia de treball general de l’assignatura es basa en l’estudi individualitzat del material que li és propi. L’aprenentatge dels continguts per part dels estudiants s’ha de dur a terme a partir de l’estudi dels materials didàctics que s’han de llegir íntegrament. En tot cas, aquest estudi s’ha d’acompanyar necessàriament de la lectura de les lleis directament relacionades amb la matèria objecte d’estudi i que seran determinades pel professor. Aquestes normes podran ser consultades pels estudiants a través de la Biblioteca de la Universitat i de les bases de dades que faciliti el professor.
Així mateix, la realització de les activitats d’avaluació continuada, que s’aniran proposant, constitueix un mecanisme fonamental per tal d’aprendre el contingut de la matèria, permetent a l’estudiant d’aplicar els conceptes teòrics adquirits a supòsits de fets extrets de la realitat, portant a la pràctica la seva capacitat d’argumentació i d’interpretació, alhora que observant la necessària formalitat del Dret.
En qualsevol cas, s’ha de partir de l’estudi en profunditat dels materials didàctics, per la qual cosa es compta amb l’ajuda del professor que resoldrà qualsevol dificultat que pugui sorgir. Però també pot resultar interessant plantejar els dubtes directament al Fòrum de dubtes. Els dubtes mai no són exclusius d’un estudiant: tothom pot treure profit de les preguntes dels altres. Fins i tot, hi haurà qui podrà respondre als companys, avançant-se a les respostes del professor.
Hi ha 2 activitats d’avaluació continuada al llarg del semestre, una per cada mòdul. La qualificació mitjana de l’avaluació continuada surt de la mitja aritmètica de les 2 activitats. Aquestes activitats d’avaluació continuada no són obligatòries, però són molt recomanables.
És obligatori realitzar un examen final presencial per poder superar l’assignatura. L’examen avalua tot el contingut de l’assignatura. Es realitzarà presencialment a la Universitat d’Andorra, tindrà dues hores de durada, i es podrà escollir entre dues dates d’examen.
Per aprovar l’assignatura, cal obtenir una qualificació final igual o superior a 5.
La qualificació final s’obtindrà del millor resultat obtingut de les opcions següents:
a. (60% x qualificació examen final presencial) + (40% x qualificació mitjana de l’avaluació continuada)
Per aplicar aquesta fórmula cal superar l’examen final amb una nota igual o superior al 4.
b. Qualificació de l’examen final presencial.
Estructura de l'examen: dues preguntes del primer mòdul i dues preguntes del segon mòdul, amb obligatorietat de contestar-ne una de cada un dels mòduls.
PUIG FERRIOL, GETE-ALONSO, AMAT LLARI, ABRIL CAMPOY, CECCHINI ROSELL Fonaments de dret privat andorrà. (4 volums) Fundació Julià Reig / Edicions del Diari d'Andorra, 2005.
ABRIL CAMPOY, JM (coord.) Dret de successions. Volum 1 Fonaments de dret privat andorrà. Fundació Julià Reig / Premsa andorrana, 2a ed. 2020.
BORREL I SOLER, El Codi Civil a Catalunya. Barcelona, 1904.
BORRELL I SOLER, Dret Civil vigent a Catalunya. Barcelona, 1923.
BROCÀ, Historia del Derecho de Cataluña, especialmente del Civil, y Exposición de las Instituciones del Derecho Civil del mismo territorio en relación con el Código civil de España y la Jurisprudencia. Barcelona, 1918 i edició facsímil de l’any 1985 publicada pel Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya, volum I; volum II publicat l’any 1987 pel Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya.
BROCÀ – AMELL, Instituciones del Derecho civil catalán. Barcelona, 1880.
COMES, Tratado teórico-práctico del Arte de Notaría (traducción libre de la obra “Viridarium Artis Notariatus”). Barcelona, 1826-1828.
CORBELLA, Manual de Derecho Catalán, Reus, 1906.
ELIAS – FERRATER, Manual de Derecho Civil vigente en Cataluña. Barcelona, 1885.
GIBERT, Teórica del Arte de Notaría o Manual de Escribanos. Barcelona, 1844.
MASPONS, Dret canònic primer supletori del català. Barcelona, 1956.
PELLA Y FORGAS, Código Civil de Cataluña. Exposición del Derecho catalán comparado con el Código civil español. Barcelona, 1943.
PONS GURÍ – SANDALINAS FLORENZA, Textos de Derecho Civil vigente en Cataluña. Constituciones y otros derechos de Cataluña. Barcelona, 1952.
PUIG FERRIOL – ROCA TRIAS, Fundamentos del Derecho Civil de Cataluña, Barcelona, 1979-1984, sis volums.
PUIG FERRIOL – ROCA TRIAS, Institucions del dret civil de Catalunya. València, 1998, 5ª. Edició en tres volums.
VIVES Y CEBRIÀ, Traducción al castellano de los Usages y demás derechos de Cataluña que no están derogados o que no son notoriamente inútiles, con indicación del contenido de éstos y de las disposiciones por las que han venido a serlo, ilustrada con notas sacadas de los más clásicos autores del Principado. Barcelona, 1861 – 1867; edició facsimilar en dos volums publicada pel Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya l’any 1989.
Jurisprudència:
Les resolucions dictades pels organismes jurisdiccionals andorrans que s’esmenten al llarg de l’obra es poden consultar a les publicacions següents:
- CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTICIA, Jurisprudència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, volum I any 1994, volum II any 1995, volum III any 1996, volum IV any 1997, volum V any 1998, volum VI any 1999, volum VII any 2000, volum VIII any 2001, volum IX any 2002, volum X any 2003.
- OBIOLS I TABERNER, Jurisprudència civil andorrana. Jutjat d’Apel·lacions 1945-1966. Andorra, 1969.
- PIGOT-MARTY-MEIFREN, Andorre. Recueil des decisions du Tribunal Superieur Civil du Co-Prince Français. Institut d’Estudis Andorrans, 1993-1997, tres volums.
- PUIG I FERRIOL, Jurisprudència del Tribunal Superior de la Mitra. Institut d’Estudis Andorrans, 1990-1996, quatre volums.
- SABATER TOMÁS, “Estudios recopilados de legislación y jurisprudencia correspondientes al Derecho civil del Principiado de Andorra”. Barcelona, 1986. La Notaría. Colegio de Notarios de Barcelona.
Aquest curs d’actualització forma part del postgrau en dret andorrà. Els estudiants que el superin podran obtenir el reconeixement d’aquesta part dins del pla d’estudis del postgrau en dret andorrà durant els tres anys següents a la data de matrícula d’aquest curs.
En cas que la demanda sigui posterior als tres anys següents a la data de matrícula a aquest curs, cal sol·licitar una sol·licitud d’avaluació d’estudis.
Una Comissió acadèmica haurà de valorar, d’acord amb els canvis que hi hagi hagut en el programa, les necessitats d’actualització, que es traduiran en una matrícula parcial o total al programa en curs de postgrau.
1. DRET DE LA PERSONA I DE LA FAMÍLIA
1.1. La PERSONA FÍSICA
1.1.1. Concepte i classes de persones
1.1.2. La capacitat de les persones: capacitat jurídica i capacitat d’obrar.
1.1.3. Adquisició de la personalitat: el naixement i la protecció jurídica del concebut.
1.1.4. Fi de la personalitat: significació jurídica de la mort.
1.2. ELS DRETS DE LA PERSONALITAT
1.2.1. Concepte i característiques dels drets de la personalitat : 1. Concepte. 2. Característiques.
1.2.2. Els drets de la personalitat en la Constitució del Principat d’Andorra: 1. Drets fonamentals i drets de la personalitat 2. Identificació dels drets fonamentals i llibertats
1.2.3. Tutela dels drets : 1. Vies de tutela. 2. Procediment de l’art. 41. 1 de la Constitució. 3. El recurs d’empara.
1.2.4. Classificació dels drets de la personalitat.
1.2.5. Dret al nom : 1. Concepte i composició. 2. El nom propi. 3. Els cognoms. 4. El canvi de nom i cognom. 5. El pseudònim
1.2.6. El dret a la llibertat.- VII. Dret a la vida.- VIII. Dret a la integritat física i moral.
1.3. LA PROTECCIÓ CIVIL DELS DRETS A LA INTIMITAT, A L'HONOR I A LA PRÒPIA IMATGE
1.3.1. Aspectes generals.
1.3.2. Concepte i objecte.
1.3.3. La intromissió il·legítima.
1.3.4. El consentiment i la ponderació judicial.
1.3.5. Exercici de l'acció judicial. A.- Legitimació activa. B.- Legitimació passiva. C.- Termini. D.- Contingut i procediment.
1.3.6. Drets de rèplica i rectificació.
1.3.7. Valoració del dany.
1.3.8. Responsabilitats. El dret de repetició.
1.4. CONDICIONS DE LA PERSONA
1.4.1. L’edat: transcendència jurídica i situacions de la persona per raó de l’edat: 1. Concepte. 2. Transcendència jurídica. 3. Situacions de la persona per raó de l’edat. 3.1 Minoria d’edat. 3.1.1 Drets i deures. 3.1.2. Capacitat d’obrar.
1.4.2. La incapacitació : causes i procediments d’incapacitació. 1. Concepte. 2. Procediment. 3. Conseqüències
1.4.3. Limitacions a la capacitat d’obrar per raó de la prodigalitat. 1. Concepte. 2. Procediment i conseqüències
1.4.4. Situació jurídica del concursat i fallit. 1. Concepte. 2. Conseqüències. 3. Altres supòsits d’inhabilitació.
1.5. LA PROTECCIÓ DELS MENORS I INCAPACITATS
1.5.1. Protecció del menor: 1. Situacions d’abandonament i desemparament; 2. Mesures de protecció.
1.5.2. Pàtria potestat: 1. Concepte i característiques; 2. Contingut; 3. Exercici; 4. Suspensió, privació i extinció.
1.5.3. Les institucions tutelars: 1. Principis i regles comunes; 2. La tutela ordinària dels menors; 3. La tutela del menor per l’Estat; 4. Les institucions tutelars per als incapacitats.
1.6. LOCALITZACIÓ DE LA PERSONA
1.6.1. El domicili: 1. Concepte. 2. Modalitats del domicili: A) En atenció al seu origen. B) En base a la seva eficàcia. C) El domicili familiar. D) Unitat o Pluralitat de domicilis
1.6.2. Absència de la persona: 1. Noció i configuració jurídica. 2. La declaració d’absència. 3. Situació jurídica de l’absent. 4. Fi de l’absència.
1.6.3. La declaració judicial de mort: 1. Concepte. 2. Pressupòsits de la declaració de mort. 3. Requisits. 4. Determinació del moment de la mort. 5. Efectes de la declaració judicial de mort. 6. Revocació de la declaració judicial de mort.
1.7. LA NACIONALITAT ANDORRANA
1.7.1. Doctrina general sobre la nacionalitat: 1. Noció. 2. Normativa andorrana sobre la nacionalitat. 3. Naturalesa jurídica.
1.7.2. Atribució de la nacionalitat andorrana.
1.7.3. Adquisició de la nacionalitat andorrana: 1. Noció i requisits. 2. Supòsits.- IV. Altres formes d’adquisició de la nacionalitat andorrana.- V. Vicissituds de la nacionalitat: 1. Pèrdua de la nacionalitat andorrana
1.8. LA FAMÍLIA
1.8.1. El dret de família: característiques i protecció constitucional de la família. 1. Concepte. 2. Protecció constitucional.
1.8.2. Aspectes jurídics i sociològics de la família.
1.8.3. El parentiu: noció i computació del parentiu. 1. Concepte i classes. 2. Còmput. 3. Conseqüències
1.8.4. L’obligació d’aliments entre parents: règim jurídic. 1. Concepte i característiques. 2. Subjectes i contingut. 3. Extinció.
1.9. EL MATRIMONI I LA UNIÓ CIVIL
1.9.1. Concepte i naturalesa jurídica del matrimoni i de la unió civil. 1. Concepte. 2. Sistema matrimonial andorrà. 3. Normes comunes a tots els tipus de matrimoni. 4. Les unions civils.
1.9.2. La promesa de matrimoni: noció i règim jurídic. 1. Noció. 2. Efectes.
1.9.3. Requisits del matrimoni i de la unió civil: consentiment matrimonial.
1.9.4. Matrimoni i unió civil: requisits i formalitats. 1. Requisits. 1.1. Impediments. 1.2. Consentiment matrimonial. 2. Formalitats. 2.1. Expedient previ. 2.2. Celebració i inscripció del matrimoni.
1.10. LES UNIONS ESTABLES DE PARELLA
1.10.1. Introducció.
1.10.2. Concepte i requisits per a la constitució de la unió.
1.10.3. Efectes jurídics de la unió: efectes patrimonials i personals.
1.10.4. Extinció de la unió estable: causes.
1.10.5. Efectes de l'extinció de la unió estable de parella.
1.10.6. El registre d'unions estables de parella.
1.11. LES SITUACIONS DE CRISIS MATRIMONIALS
1.11.1. LA NUL.LITAT DEL MATRIMONI: 1.Concepte i causes de nul·litat. 2. Eficàcia de la declaració de nul·litat: referència al matrimoni putatiu i a la dissolució del règim econòmic matrimonial. 3. L’acció de nul·litat i la convalidació del matr
1.11.2. LA SEPARACIÓ MATRIMONIAL: 1. Concepte i classes de separació. 2. Les causes de separació. 3. Eficàcia de la separació matrimonial: referència a la reconciliació. 4. Constància registral.
1.11.3. LA DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI: 1. Supòsits i especial referència al divorci: concepte. 2. Causes de divorci i acció. 3. Efectes i constància registral.
1.11.4. PROCEDIMENTS JUDICIALS I EFECTES COMUNS: 1. Jurisdicció competent i procediment. 2.- Mesures provisionalíssimes i provisionals. 3. Mesures definitives.
1.12. LA FILIACIÓ
1.12.1. Concepte, règim jurídic i classes: 1. La relació de filiació; 2. Normes i principis de regulació; 3. Classes de filiació.
1.12.2. Determinació de la filiació en general.
1.12.3. Determinació extrajudicial de la maternitat.
1.12.4. Determinació extrajudicial de la paternitat: 1. Paternitat legítima (matrimonial); 2. Paternitat no matrimonial
1.12.5. Determinació judicial de la filiació: 1. Tipus; 2. Regles comunes; 3. Accions de reclamació; 4. Accions d’impugnació.
1.12.6. Efectes de la filiació.
1.13. L’ADOPCIÓ
1.13.1. Concepte i règim jurídic: 1. Concepte; 2. Normes reguladores i principis.
1.13.2. La preadopció: 1. Concepte, regles i òrgans competents; 2. Tramitació i assignació; 3. Efectes i extinció.
1.13.3. Requisits subjectius de l’adopció: 1. Capacitat per adoptar; 2. L’adoptat.
1.13.4. L’expedient d’adopció: 1. Inici de l’expedient; 2. Persones que hi intervenen; 3. Constitució de l’adopció.
1.13.5. L’Adopció Internacional: 1. Òrgans competents; 2. Requisits; 3. Tramitació; 4. Efectes; 5. Reconeixement formal i inscripció.
1.13.6. Efectes de l’adopció: 1. Principi general; 2. Esfera personal i familiar; 3. Efectes patrimonials.
1.13.7. Extinció.
1.13.7. Inscripció al Registre Civil.
1.14. EL REGISTRE CIVIL
1.14. Publicitat del Registre Civil.
1.14.1. Precisions inicials.
1.14.2. Organització.
1.14.3. Fets inscrivibles.
1.14.4. El procediment registral: 1. Títols inscrivibles. 2. Legitimació. 3. La qualificació registral. 4.. Recursos.
1.14.5. Règim jurídic dels assentaments: 1. Classes d’assentaments: A) Inscripcions. B) Anotacions. C) Notes marginals. 2. Eficàcia dels assentaments: 1. De l’assentament d’inscripció. 2. De l’assentament d’anotació.
1.14.6. Rectificació del Registre Civil: 1. Per via judicial. 2. Per expedient governatiu.
1.15. EFECTES DEL MATRIMONI
1.15.1. Drets i deures dels cònjuges. 1. Concepte. 2. Característiques. 3. Els drets i deures de caràcter personal. 4. Els drets i deures de caràcter patrimonial.
1.15.2. Efectes del matrimoni: el règim econòmic matrimonial supletori dels andorrans.
1.15.3. La contractació entre cònjuges. 1. Contractes onerosos. Contractes gratuïts. 3. Contractes de gestió.
1.16. ELS CAPÍTOLS MATRIMONIALS
1.16.1. Consideracions generals sobre els capítols matrimonials: 1. Concepte. 2. Funcions. 3. Configuració jurídica
1.16.2. Estructura dels capítols matrimonials: 1. Subjectes. 2. Circumstàncies temporals. 3. Requisits de forma. 4. Publicitat.
1.16.3. Modificació dels capítols matrimonials: 1. Alteració dels capítols matrimonials. 2. Interdependència de les aportacions matrimonials. 3. Irrevocabilitat de les donacions atorgades en capítols matrimonials
1.16.4. Ineficàcia dels capítols matrimonials: 1. Invalidesa. 2. Ineficàcia.
1.17. EL RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS
1.17.1. El règim de separació de béns en el dret familiar andorrà: 1. El règim econòmic matrimonial a Andorra. 2. Determinació dels matrimonis subjectes al règim andorrà de separació de béns.
1.17.2. Estructura del règim de separació de béns: 1. Determinació de les titularitats en el règim de separació de béns. 2. Prevalença de la titularitat formal sobre la subrogació real. 3. La norma de tancament del règim de separació de béns.
1.17.3. Gestió dels béns privatius.
1.17.4. Extinció del règim de separació de béns: 1. Causes d’extinció. 2. Liquidació del règim de separació de béns
1.18. EL DOT I INSTITUCIONS AFINS
1.18.1. Consideracions generals sobre el dot: 1. Concepte. 2. Règim jurídic. 3. Classes de dot.
1.18.2. Constitució del dot: 1. Subjectes. 2. Formes de constitució. 3. Circumstàncies temporals.
1.18.3. Règim jurídic del dot: 1. Del dot inestimat. 2. Del dot estimat.
1.18.4. Restitució del dot: 1. Restitució anticipada del dot. 2. Restitució definitiva el dot.
1.18.5. Garanties del dot: 1. L’opció dotal. 2. La tenuta.
1.18.6. L’esponsalici o escreix: 1. Concepte i funció. 2. Efectes durant el matrimoni. 3. Efectes després de la dissolució del matrimoni.
1.19. LA PERSONA JURÍDICA EN GENERAL
1.19.1. Consideracions generals sobre les persones jurídiques: 1. Noció. 2. L’abús de la personalitat jurídica. 3. Classes de persones jurídiques: A) En atenció al seu caràcter. B) Per raó de les seves finalitats. C) Segons la seva estructura.
1.19.2. Capacitat de les persones jurídiques: 1. Capacitat jurídica. 2. Capacitat d’obrar. 3. Responsabilitat
1.19.3. Domicili de les persones jurídiques.
1.19.4. Nacionalitat.
1.19.5. Extinció de les persones jurídiques.
1.20. ASSOCIACIONS I FUNDACIONS
1.20.1. El dret d’associació a l’ordenament jurídic andorrà: 1. Protecció constitucional. 2. Àmbit d’aplicació. 3. Concepte. 4. Classificació.
1.20.2. Constitució i règim jurídic de les associacions. 1. Constitució. 2. Règim jurídic. 3. El control del Consell General.
1.20.3. .- El dret de fundació en l’ordenament jurídic andorrà. 1. Reconeixement legal. 2 Concepte
1.20.4. Règim jurídic de les fundacions. 1. Constitució. 2. Funcionament i extinció.
2. DRET DE SUCCESSIONS
2.1. LA SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT
2.1.1. Precisions inicials: 1. Sobre el concepte de successió. 2. Normativa vigent. 3. Qüestions de dret transitori. 4. Successió voluntària i successió legal.
2.1.2. L’obertura de la successió.
2.1.2. Principis que informen el dret successori andorrà: 1. El sistema romà de la successio. 2. Necessitat de la institució d'hereu. 3. L'hereu com a successor universal. 4. La unitat del títol successori. 5. El principi semel heres, semper heres.
2.1.3. La vocació.
2.1.3. Estructura de la successió per causa de mort: 1. El causant de la successió. 2. El successor: A) La distinció entre hereu i legatari. B) Casos dubtosos de distinció entre hereu i legatari. a) Institució d'hereu en cosa certa i en l'usdefruit.
2.1.4. La delació.
2.1.5. Els pressupòsits subjectius de la delació: a) Capacitat per succeir. b) Règim jurídic de la indignitat successòria. c) Les prohibicions de succeir a un causant determinat.
2.2. LES FASES DEL PROCÉS SUCCESSORI
2.2.1. La delació solidària; règim jurídic del dret d’acréixer: 1. Conceptes generals; 2. Dret d’acréixer en l’herència; 3. Dret d’acréixer en els llegats.
2.2.1. Les fases del procés successori.
2.2.2. La transmissibilitat de la delació.
2.2.3. L’adquisició de la possessió: 1. Adquisició de la possessió dels béns hereditaris; 2. Adquisició de la possessió del llegat.
2.2.4. Règim jurídic de l’herència jacent.
2.3. EFECTES DE LA DELACIÓ HEREDITÀRIA
2.3.1. Precisions inicials: 1. La llibertat de testar. 2. Concepte i característiques del testament.
2.3.2. La capacitat per a testar: 1. Règim vigent. 2. Qüestions de dret transitori.
2.3.3. Expedients per tal de suplir la manca de capacitat del testador: 1. La substitució pupil·lar: A) Precedents. B) Concepte. C) Subjectes: a) Qui pot ordenar-la. b) Persones que poden ésser substituïdes. c) El substitut. D) Modalitats. E) Els drets
2.4. EL TESTAMENT
2.4.1. Precisions inicials: 1. La llibertat de testar. 2. Concepte i característiques del testament.
2.4.2. La capacitat per a testar: 1. Règim vigent. 2. Qüestions de dret transitori.
2.4.3. Expedients per tal de suplir la manca de capacitat del testador: 1. La substitució pupil·lar: A) Precedents. B) Concepte. C) Subjectes: a) Qui pot ordenar-la. b) Persones que poden ésser substituïdes. c) El substitut. D) Modalitats. E) Els drets
2.5. LES FORMES TESTAMENTÀRIES
2.5.1. Introducció.
2.5.2. El testament notarial obert: requisits.
2.5.3. El testament notarial tancat: noció i formalitats.
2.5.4. El testament hològraf.
2.5.5. El codicil: noció i règim jurídic.
2.5.6. Les memòries testamentàries: noció i règim jurídic.
2.6. INEFICÀCIA DE LES DISPOSICIONS TESTAMENTÀRIES
2.6.1. Introducció.
2.6.2. La nul·litat del testament: causes i efectes.
2.6.3. L'acció de nul·litat.
2.6.4. Efectes de la nul·litat.
2.6.5. La revocació del testament.
2.6.6. La ineficàcia de les disposicions testamentàries per causa de crisis matrimonial.
2.6.7. La caducitat dels testaments.
2.6.8. Ineficàcia de les disposicions testamentàries.
2.7. INTERPRETACIÓ I EXECUCIÓ DELS TESTAMENTS
2.7.1. Principis generals sobre interpretació dels testaments i regles en matèria d’interpretació de les disposicions testamentàries.
2.7.2. L’execució del testament: El càrrec de marmessor.
2.7.3. Marmessors universals i particulars.
2.7.4. Exercici del càrrec de marmessor.
2.8. LA INSTITUCIÓ D’HEREU
2.8.1. Concepte i funcions de la institució hereditària.
2.8.2. Requisits i modalitats de la institució d’hereu.
2.8.3. La designació d’hereu per fiduciari: noció i modalitats.
2.8.4. Dret transitori.
2.9. SUBSTITUCIONS HEREDITÀRIES
2.9.1. La substitució vulgar: noció i règim jurídic.
2.9.2. L'herència fideïcomissària: noció i modalitats.
2.9.3. Interpretació dels fideïcomisos.
2.9.4. Els efectes del fideïcomís mentre està pendent.
2.9.5. Disposició dels béns fideïcomesos.
2.9.6. Els efectes del fideïcomís al moment de la seva delació.
2.9.7. Extinció dels fideïcomisos
2.10. ELS LLEGATS
2.10.1. Els llegats: concepte, objecte i efectes.
2.10.2. Els subjectes del llegat: el gravat i el beneficiari.
2.10.3. Modalitats de llegats.
2.10.4. El règim del llegat.
2.10.5. Ineficàcia dels llegats.
2.11. LA SUCCESSIÓ PACCIONADA
2.11.1. Consideracions generals: 1. Precedents. 2. Règim vigent.
2.11.2. Els pactes successoris: 1. Subjectes. 2. Objecte. 3. Requisits de forma. 4. Ineficàcia: A) Nul·litat: a) Causes de nul·litat. b) La declaració de nul·litat. c) Efectes. B) Ineficàcia en sentit estricte: a) Per indignitat successòria. b) Per
2.11.3. Els heretaments: 1. Concepte i modalitats. 2. Règim jurídic de l’heretament preventiu. 3. Règim jurídic de l’heretament mutual. 4. Efectes en vida del o dels heretants: A) Eficàcia revocatòria. B) Transmissibilitat de la condició d’here
2.11.4. Els pactes successoris d’atribució particular: 1. Concepte i modalitats. 2. Efectes.
2.12. LA SUCCESSIÓ INTESTADA
2.12.1. Concepte i supòsits d’obertura de la successió intestada.
2.12.2. El sistema de la successió intestada: parentiu que dóna dret a succeir.
2.12.3. Règim jurídic del dret de representació successòria.
2.12.4. Ordres i regles de la successió intestada regular. V.- La successió intestada dels béns troncals.
2.12.5. La successió intestada del causant impúber.
2.13. LA LLEGÍTIMA
2.13.1. Precisions inicials: 1. Precedents i règim vigent. 2. Exigibilitat de la llegítima. 3. Determinació dels legitimaris. 4. Règim jurídic del desheretament.
2.13.2. Determinació de la llegítima: 1. Llegítima global i llegítima individual. 2. Intangibilitat de la llegítima. 3. Formes d'atribució de la llegítima. 4. La computació legitimària. 5. La imputació legitimària.
2.13.3. Pagament de la llegítima.
2.13.4. Protecció de la llegítima: 1. La preterició. 2. L'acció de suplement de llegítima. 3. La inoficiositat legitimària.
2.13.5. Extinció de la llegítima.
2.14. LA QUARTA VIDUAL
2.14.1. Precedents.
2.14.2. Configuració jurídica.
2.14.3. Beneficiaris de la quarta vidual. IV. Computació de la quarta vidual.
2.14.4. Computació de la quarta vidual.
2.14.5. Objecte.
2.14.6. Exigibilitat.
2.14.7. Extinció: 1. Renúncia: 2. Per matrimoni o convivència estable del sobrevivent. 3. Per mort del vidu o convivent. 4. Per exercici irregular de la pàtria potestat. 5. Per prescripció.
2.15. ACCEPTACIÓ I REPUDIACIÓ DE L’HERÈNCIA
2.15.1. Concepte, requisits i modalitats d’acceptació de l’herència.
2.15.2. La repudiació de l’herència: requisits.
2.15.3. Efectes de l’acceptació en forma pura de l’herència i de l’acceptació a benefici d’inventari.
2.15.4. El benefici de separació de patrimonis: concepte i règim jurídic.
2.16. LA COMUNITAT HEREDITÀRIA
2.16.1. Concepte, naturalesa jurídica i règim de la comunitat hereditària.
2.16.2. La partició hereditària: noció i procediments particionals. Efectes i ineficàcia de la partició.
2.16.3. La col·lació hereditària: noció i règim jurídic.
