L’assignatura té com a objectiu fonamental proporcionar als estudiants un millor coneixement del significat i les implicacions de l’exercici de la professió judicial en el marc d’un Estat social i democràtic de dret. Aquesta matèria pretén dotar als futurs professionals de la justícia —jutges, magistrats o fiscals— de les eines necessàries per analitzar, des d’una perspectiva crítica, tant els seus propis plantejaments com l’activitat professional que hauran de desenvolupar.

A través d’una metodologia eminentment pràctica, l’assignatura permet als estudiants adquirir els coneixements essencials sobre l’ètica, la deontologia i la moral aplicades a l’àmbit judicial, així com els valors i principis constitucionals que han de presidir l’exercici de les funcions jurisdiccionals. Es fa especial èmfasi en l’estudi de les normes deontològiques que regeixen la professió, garantint que l’actuació dels futurs professionals es fonamenti en la llibertat, la funció social i la responsabilitat inherents a la seva tasca.

Aquesta formació permetrà als estudiants identificar i afrontar, amb criteri i rigor, els principals dilemes i problemàtiques ètiques i deontològiques que es poden plantejar en l’exercici de les funcions judicials, afavorint així la recerca de solucions adequades i respectuoses amb els principis de l’Estat de dret.

- Reflexionar sobre les relacions entre l’ètica, la deontologia i moral en la carrera judicial.
- Analitzar i raonar de forma crítica la presa de decisions i la resolució de problemes des d’un punt de vista deontològic i ètic.
- Adquirir la motivació per a un comportament socialment responsable en tant que futur membre de la carrera judicial.

La metodologia docent s’estructura en les següents activitats:
- Activitat formativa mitjançant:
Classes teòriques
Classes pràctiques
- Aprofitament de l’aula virtual perquè la comunicació entre els estudiants i el professor sigui més constant i fluida.
- Treball individual i/o en grup de l’estudiant

Hi ha dues (2) activitats d’avaluació continuada al llarg del semestre (una prova escrita i una prova oral).
La qualificació mitjana de l’avaluació continuada surt de la mitja aritmètica de les dues activitats.
Aquestes activitats d’avaluació continuada no són obligatòries, però són molt recomanables.

És obligatori realitzar un examen final presencial per poder superar l’assignatura. L’examen avalua tot el contingut de l’assignatura. Es realitzarà presencialment a la Universitat d’Andorra, tindrà dues hores de durada, i es podrà escollir entre tres dates d’examen (dues en dissabte i una en dimecres).

Per poder realitzar l'examen, cal haver assistit com a mínim al 80% de les classes presencials.

Per aprovar l’assignatura, cal obtenir una qualificació final igual o superior a 5.
La qualificació final s’obtindrà del millor resultat obtingut de les opcions següents:
a. (60% x qualificació examen final presencial) + (40% x qualificació mitjana de l’avaluació continuada)
Per aplicar aquesta fórmula cal superar l’examen final amb una nota igual o superior al 4.
b. Qualificació de l’examen final presencial.

Principis de Bangalore sobre conducta judicial: Regles aprovades pel Grup Judicial de Reforçament de la Integritat Judicial (Resolució 2006/23 de 27 de juliol, del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides)
Código Modelo Iberoamericano de Ética Judicial. Aprovat a la Cimera de 2006 a Santo Domingo i modificat el 2014 a Santiago de Chile
Declaració de Londres (2010) UE
Recomanació R(2010)12, de 17 de novembre, del Comitè de Ministres del Consell d’Europa
Constitució d’Andorra
Llei qualificada de la justícia
Acord del 22-5-2024 del Consell Superior de la Justícia, d'aprovació del Reglament del Codi ètic de conducta judicial
Acord de l'11-12-2024 del Consell Superior de la Justícia, d'aprovació del procediment de tramitació de queixes i suggeriments

APARISI MIRALLES, Á.. Ética y deontología para juristas. EUNSA. 2006
ASÍS ROIG, R. DE. Los derechos y la argumentación judicial. Asamblea: Revista Parlamentaria de la Asamblea de Madrid, núm. 10. 2004
ASÍS ROIG, R. DE. El juez y la motivación en el derecho. Dykinson. 2005
ASÍS ROIG, R. DE. Reflexiones sobre ética judicial. en Vaquer Caballería, Moreno Molina, M.A.M. y Descalzo González, A. (Coords.), Estudios de Derecho Público en homenaje a Luciano Parejo Alfonso, por Luciano José Parejo Alfonso (hom.), Vol. 1. 2018
ATIENZA RODRÍGUEZ, M. . Ética judicial: ¿por qué no un código deontológico para los jueces? Jueces para la democracia. 2003
ATIENZA, M.. Reflexiones sobre ética judicial. Suprema Corte de Justicia de la Nación, México DF. 2008
ATIENZA, M.. Ética para fiscales. Jueces para la democracia, núm. 79. 2014
BARRANCO AVILÉS, M.C.. Derechos y decisiones interpretativas. Marcial Pons. 2004
BARRANCO AVILÉS, M.C.. Juzgar y hacer ejecutar lo juzgado: sometimiento a la ley, independencia e imparcialidad en el marco del constitucionalismo. Teoría y derecho: Revista de Pensamiento Jurídico, núm. 7. 2010
BLÁZQUEZ MARTÍN, D.. Ética y deontología de las profesiones jurídicas. Derechos y Libertades, núm. 19. 2008
BUENO OCHOA, L. (Coord.). Ética e imparcialidad del Ministerio Fiscal. Dykinson. 2011
CAMPOY CERVERA, I. Una revisión de la idea de dignidad humana y de los valores de libertad, igualdad y solidaridad en relación con la fundamentación de los derechos. Anuario de Filosofía del Derecho . 2004
DESCLOS, J. Una moral para la vida, en Curso de Ética Profesional Jurídica, San José, 2005, p. 395.
FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, J.L. y HORTAL ALONSO, A. (Comps.). Ética de las profesiones jurídicas. Universidad Pontificia de Comillas. 2001
FERNÁNDEZ, E.. Los jueces buenos y los buenos jueces. Algunas sencillas reflexiones y dudas sobre la ética judicial. Derechos y Libertades, núm. 19. 2008
GARAPON, A. Le Juge et son éthique. Cahiers de l’IHEJ. Institut des hautes études sur la justice. 1993, pp. 28 y 29.

PÀGINES D'INTERÈS:
- Consell Superior de la Justícia: www.justicia.ad
- Butlletí Oficial del Govern d'Andorra: www.bopa.ad
- Consell d'Europa: www.coe.int/es

Resultats d’aprenentatge
- Debatre respecte la deontologia i l’ètica en la carrera judicial utilitzant la terminologia adequadament
- Conèixer el marc normatiu i l’estatut dels batlles, magistrats i fiscals
- Interpretar els mecanismes d’abstenció i recusació i prendre decisions en base als mateixos

Aquesta assignatura forma part de la "menció en l'àmbit judicial" i de la "menció en advocacia i en l'àmbit judicial" del màster en Dret, la seva assistència és obligatòria (per poder ser avaluat, cal haver assistit com a mínim al 80% de les classes presencials) i i s'ofereix al setembre de cada any senar (consulta oferta).