L’assignatura té per objecte l’examen, estudi i aprofundiment de dos elements necessaris per a conèixer i participar en la impartició de justícia en els diferents ordres jurisdiccionals.
En primer terme, s’ha d’examinar com s’ha de procedir a la valoració del material probatori que es troba en els procediments judicials. Des d’aquesta òptica, esdevé molt rellevant valorar els criteris per a l’extracció de conclusions dels diferents mitjans probatoris practicats, amb especial atenció al concepte jurídic de la sana crítica.
I, en segon terme, s’ha d’abordar, des del punt de vista de la jurisprudència del TEDH i del Tribunal Constitucional, quines són les exigències que les resolucions judicials han de reunir des de l’exigència de motivació per a poder complir amb el dret a la jurisdicció de l’article 10 C.A.

Els objectius s’adrecen a conèixer i dominar els mecanismes que s’han d’emprar per a valorar els diferents mitjans probatoris, de manera que es pugui efectuar un judici crític de quan els tribunals han respectat aquests paràmetres o quan la valoració probatòria realitzada ha desconegut o infringit aquests, així com els remeis per a combatre la valoració probatòria inadequada.
Així mateix, es tracta també que l’alumne domini el fonament de la motivació de les resolucions judicials, conegui què succeeix amb les motivacions formals, esquelètiques o per remissió i pugui efectuar judicis de valor respecte de si la motivació s’adequa a les exigències requerides.

La metodologia d’aquest programa és presencial.

La metodologia docent s’estructura en les següents activitats:

-Classes magistrals referents a la probatòria i la motivació.
-Aprofitament de l’aula virtual perquè la comunicació entre els estudiants i el professor sigui més constant i fluida.
-Ponències dels alumnes relatives a l’objecte de l’assignatura.
-Anàlisi de casos pràctics sobre supòsits reals.

Hi ha 3 activitats d’avaluació continuada al llarg del semestre.
La qualificació mitjana de l’avaluació continuada surt de la mitja aritmètica de les 3 activitats.
Aquestes activitats d’avaluació continuada no són obligatòries, però són molt recomanables

Les activitats han de realitzar-se en català.

És obligatori realitzar un examen final presencial per poder superar l’assignatura. L’examen avalua tot el contingut de l’assignatura. Es realitzarà presencialment a la Universitat d’Andorra, tindrà dues hores de durada, i es podrà escollir entre tres dates d’examen (dues en dissabte i una en dimecres).

Per poder realitzar l'examen, cal haver assistit com a mínim al 80% de les classes presencials.

Per aprovar l’assignatura, cal obtenir una qualificació final igual o superior a 5.

La qualificació final s’obtindrà del millor resultat obtingut de les opcions següents:
a. (60% x qualificació examen final presencial) + (40% x qualificació mitjana de l’avaluació continuada)
Per aplicar aquesta fórmula cal superar l’examen final amb una nota igual o superior al 4.

b. Qualificació de l’examen final presencial.

Estructura de l'examen: consistirà en 15 preguntes teòriques, tipus test i l’anàlisi d’un cas pràctic.

Aquesta és extensíssima, però resulta adient indicar, a títol exemplificatiu, els següents treballs per a preparar l’assignatura:

ABEL LLUCH, X. Derecho probatorio, Barcelona, 2012.
ALEJOS TORIBIO, E.M. “Valoración probatòria judicial: Alcances sobre la evolución de sus sistemas en la prueba judicial”, Derecho y cambio social, 1.7.2014.
ALISTE SANTOS, T.T. La motivación de las resoluciones judiciales, Barcelona, 2018.
CABAÑAS, J.C. La valoración de las pruebas y su control en el proceso civil. Estudio dogmático y jurisprudencial, Madrid, 1992.
COLOMER HERNÁNDEZ, I. La motivación de las sentencias: sus exigències constitucionales y legales. Valencia, 2003.
DIAZ SAMPEDRO, B. “La motivación de las sentencias: una doble equivalència de garantia jurídica”, Foro, Nueva época, 5/2007
FERRER BELTRÁN,J. “Apuntes sobre el concepto de motivación de las decisions judiciales”, Isonomía. Revista de Teoría y Filosofía del Derecho, 34, Abril 2011.
NIEVA FENOLL, J. La valoración de la prueba, Barcelona, 2010.
TARUFFO,M. La prueba de los hechos, Madrid, 2002.

Així mateix, esdevé necessari la consulta de la webgrafia i dels diferents treballs que apareixen als mitjans electrònics, com el coneixement de la jurisprudència del TEDH i del TC.

Dins del campus virtual de la Universitat d’Andorra l’assignatura comptarà amb una aula específica. L’aula serà l’espai de comunicació entre el professorat i els estudiants. Serà en aquest espai virtual on es penjaran tots els documents necessaris pel seguiment de l’assignatura.

Resultats d’aprenentatge
- Identificar els diferents mitjans i sistemes de valoració
- Interpretar adequadament els resultats de les proves judicials
- Formular resolucions judicials segons els criteris del TEDH i el TC.

Aquesta assignatura forma part de la "menció en l'àmbit judicial" i de la "menció en advocacia i en l'àmbit judicial" del màster en Dret, la seva assistència és obligatòria (per poder ser avaluat, cal haver assistit com a mínim al 80% de les classes presencials) i s'ofereix al setembre de cada any parell (consulta oferta).